Tots els vinarossencs han menjat, alguna vegada, un tall de cóc de tonyina, un mico o un pastisset de Santa Caterina. Ja són molts menys, però, els qui hauran menjat una coca celestial, una farinada de pimentó roig o un cóc de sardines fresques. Ara bé, si preguntéssem pel poble quanta gent sabria fer aquestes pastes tradicionals vinarossenques i situar-les en el moment de l’any en què es menjaven antigament, només les persones més grans –sobretot dones– sabrien contestar.

Un estil de llibre a reivindicar: fet amb amor i que preserva el nostre patrimoni gastronòmic i, per tant, cultural. Club de Cuines

Aquestes pàgines són un recull de receptes dolces i salades tradicionals de Vinaròs. Ara, moltes les trobareu als forns de pa del poble i algunes a les cases particulars. Però antigament, totes aquestes elaboracions es feien a casa i només es menjaven en moments molt concrets de l’any, determinats per la temporada dels productes naturals i les festivitats que se celebraven al llarg de l’any. El llibre explica quins ingredients calen i com es fan les pastes, però també aporta alguna cosa més: repassa la història dels productes i els seus elaboradors; i els lliga a la manera de viure dels vinarossencs antics, aquells qui van crear el que ara nosaltres considerem la nostra tradició. És un llibre, doncs, que vol ajudar a mantenir viva una part de la nostra cultura gastronòmica.

No és que els forns de Vinaròs tinguen res d’especial en relació als d’altres llocs. Ara bé: a causa de les transformacions que diem, avui, és cada vegada més difícil trobar forns que mantinguen el catàleg de productes propis de tota la vida. Això és impossible, perquè han d’adaptar-se als gustos del públic. Això no obstant, aquests forns de Vinaròs sí que representen una continuïtat respecte de la cuina tradicional relacionada amb la farina i el pa. De fet, alguna de les receptes que apareixen al llibre corresponen a productes pràcticament desapareguts de la venda al públic actual. Vicent Sanz