Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 – Castelló de la Plana, 2006) va ser un dels poetes més destacats de la seua generació, una generació que comença a publicar a les acaballes dels anys vuitanta del segle passat i fa el seu esclat definitiu a la dècada dels noranta. En aquest llibre fem una aproximació a la seua vida i a la seua obra. Comencem amb els seus anys de formació i les seues primeres temptatives poètiques al Benicarló dels anys setanta del segle XX. El veiem després a la universitat amb el seu pas decisiu pel Col·legi Universitari de Castelló i la Universitat de València. La seua presència a les aules continuaria com a professor a l’ensenyament mitjà i a la universitat.

Fem un repàs de la seua obra poètica caracteritzada per la presència de la paraula, la vida i el compromís. Però també ens apropem a la seua tasca com a crític literari i el seu interès per estudiar i divulgar sobretot l’obra dels escriptors de les comarques de Castelló. Hi trobem l’activista literari, organitzador de tertúlies, de premis literaris i directiu de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Però també hi trobem l’home compromès amb el país, amb l’escola, amb la llengua, amb la dignitat de les persones i els drets humans. Amb aquest llibre es vol mantenir viu el seu record i reivindicar la seua immensa tasca com a escriptor i ser humà.