Salvador Vendrell (Fortaleny 1958), columnista i escriptor, ha publicat, entre altres llibres, dos reculls d’articles amb els títols Columnes de paper (2011) i Els dimonis que dicten (2016), i Tot començà amb Prometeu. Diaris 2021-2022 (2024) i la biografia Joan Baldoví. En clau valenciana (2017). En narrativa, ha guanyat el Premi Ciutat de Sagunt, amb la novel·la Quan truquen de matinada (2014), i el Premi Benvolgut Oliver de narrativa juvenil, amb Torna amb mi (2021). Les publicacions més recents són Spaccanapoli (2021), un dietari d’un viatge a Nàpols, A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca (2022), una obra molt personal que recull converses amb l’insigne intel·lectual, i Exhumació (2022), la seua última novel·la. Ha portat a terme una extensa obra com a traductor i autor de materials didàctics i ha adaptat per als joves lectors obres clàssiques com ara Curial i Güelfa o Espill. 

Francesc Vera és un fotògraf que s’ha dedicat sobretot a l’assaig fotogràfic i, potser, precisament per això ha estat capaç de realitzar també reportatges d’una solidesa plàstica absolutament inhabitual. El seu aprenentatge començà a partir dels anys huitanta i aviat donà els seus primers fruits en sèries com ara: Walz o Nocturnes. L’any 1987 començà a exercir de professor a la Galeria Visor de València, on s’hi estigué fins al 1996. En les sèries Paisatge mínim, Urbs mínima i Absències treballà al voltant de la idea d’espai, en totes les seues vessants. Entre els anys 2003 i 2013 va ser professor de fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. Ha exposat en les galeries Visor, Railowsky, Viciana i Espai d’Art Fotogràfic i la seua obra ha estat present en l’IVAM, la Fotogalerie Wien de Viena, en l’Exposició Universal de Sevilla o en l’Exposició Internacional d’Ise (Japó). Des del 1993, Vera ha estat el fotògraf de la Mostra Internacional del Mim, un dels festivals de teatre més importants d’Europa, amb una trajectòria de trenta edicions i consolidat com una de les cites principals del teatre físic d’arreu del món. Així, entre les imatges reunides en aquest volum trobem les cercaviles dels personatges estrafolaris que han passat pels carrers de Sueca, els gestos marcats dels actors o les contraccions musculars d’acròbates i ballarins, però també la preparació de l’escenari, l’expectació del públic o l’efervescència del final de la funció. A la fi, per a Francesc Vera l’espectacle teatral és tant allò que ocorre en escena, com tot allò que l’envolta.