Records de les llargues converses en la casa número 10 del carrer de Sant Josep de Sueca. No es pot parlar de tertúlia en singular, ja que aquella casa la freqüentaven molta gent de totes les comarques del país i, fins i tot, d’arreu dels Països Catalans. L’autor conta en primera persona com un grup de joves que vivien a Sueca començaren a visitar l’escriptor en un temps en què la dictadura del general Franco moria, però la democràcia no acabava de nàixer. Visitaven Fuster i raonaven de tot: de literatura, de música, de política… Encetaren una relació que va durar fins a la mort de l’escriptor. Era un lloc on els joves es trobaven amb qualsevol sorpresa en forma de mite de la cultura catalana o de líder d’un partit polític d’esquerres. Seria impossible fer una llista completa de totes les persones que anaven a Sueca per visitar Fuster. Es tracta d’un llibre molt personal en què l’autor es proposa, sobretot, contar la seua experiència. I conta les coses tal com les recorda.

Vendrell va freqüentar Fuster en aquells anys gloriosos en què la dictadura acabava i la democràcia no acabava de nàixer. Quan tot just era un monyicot de Fortaleny a la recerca d'emocions fortes, va descobrir a ca Fuster els aforismes i el whiskey com un contínuum gnoseològic que obria la porta a un univers de saviesa infinita. A casa Joan Fuster és la crònica d'aquells anys en què tot estava per fer i tot -encara- era possible. Joan Garí

Vendrell ha escrit un llibre amé, divertit, ple d’anècdotes, de personatges, i ho ha escrit amb un llenguatge planer, directe que no defuig en cap moment el col·loquialisme. Un assaig que partix de la seua pròpia relació amb el protagonista. Manel Alonso