| Informació del llibre | |
| Preu | 11,40 € |
| ISBN: | 978-84-934162-1-8 |
| Pàgines: | 144 |
| Enquadernació: | Rústica amb solapes |
| Mides: | 17 cm (ample) x 24 cm (alt) |
La vida de la gent de la mar - Benicarló (1930-1970)
Gestos, gustos, sensacions i emocions, el mener d'experiències que tenyeixen de per vida el nostre record de cada dia sol quedar avarat en platges que no es visiten en els llibres d'història. La textura de la nostra identitat no la donen les dades sistematitzades de l'estadística sinó actes làbils que, un cop esvaïts, hem incorporat als paisatges íntims de la memòria.
En aquest primer volum de la col·lecció Paisatges de la Memòria, Agustín Fábrega Escuder ha dibuixat el fresc de la vida quotidiana en un nucli social i urbà ja desdibuixat: el grau de la ciutat de Benicarló. Es tracta d'un text de vocació memorialística però que defuig de la individualitat i tendeix a mostrar sentiments col·lectius, les percepcions que entre els anys 1930 i 1970 i, en molts casos encara avui dia, delimitaven el món més pròxim de la gent de la mar.
Agustín Fábrega Escuder (Benicarló, 1935). Completa estudis primaris al col·legi La Salle de la ciutat i als 14 anys s'embarca amb son pare en la barca Rosa Mari. Durant el temps dedicat a la mar obté les acreditacions oficials de mecànic naval i de patró de pesca litoral. El 1965 ingressa en la factoria local de la SIER, on treballa fins a la jubilació, l'any 1995
Agustín Fábrega Escuder (Benicarló, 1935). Completa estudios primarios al colegio La Salle de la ciudad y a los 14 años se embarca con su padre en la barca Rosa Mari. Durante el tiempo dedicado a la mar obtiene las acreditaciones oficiales de mecánico naval y de patrón de pesca litoral. El 1965 ingresa en la factoría local de la SIER, donde trabaja hasta la jubilación, el año 1995. Escribe La vida de la gente de la mar. Benicarló (1930-1970), editada por Onada Edicions, en 2004, junto a Joan Gregori.
Vinculat a la creació literària des de jove, Joan Gregori Albiol (Benicarló, 1966) va participar en diverses revistes durant els anys vuitanta i noranta: Raval de Lletres, Arnera, Passadís, Quadern de Lletres. El 1994 va preparar per a l’A.C. Alambor l’edició de la poesia de Xavier Arín (Equipatge per a cap lloc) i és membre del consell de redacció del setmanari La Veu de Benicarló des de la seua fundació el 1995. Ha publicat llibres de text, un recull d’articles de temàtica costumista, Ni creix ni meix (Premi d’autors benicarlandos 1998); el volum d’entrevistes Converses sobre la Guerra Civil a Benicarló (2002) en col·laboració amb Francesc Delcastillo i la recopilació Jocs tradicionals a Benicarló (2000) amb altres autors. Més recentment ha contribuït amb poemes solts en algunes publicacions periòdiques o d’homenatge (Abalorio, Antologia dedicada a Marc Granell, Calendari dels Brillants, ArtBenlliure) i amb versos de caràcter festiu i satíric al llibret de la falla Tio Pep de València. La seua obra poètica es limita a dos poemaris: El setge de l’albir, 1994 (Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March) i Una vida tard, 1998 (Premi de Poesia Festa d’Elx).
Llibres relacionats
