El segle XXI estarà marcat per la suma de diverses crisis: climàtica, energètica, digital, social, de pèrdua de biodiversitat… La conjunció d’aquestes crisis, si no hi ha una resposta ràpida i eficient, pot comportar un col·lapse de la nostra civilització, que, inevitablement, donarà peu a una altra societat a la qual la humanitat s’haurà d’adaptar de manera forçada.

Des del món educatiu no podem ser simples espectadors d’aquests canvis, sinó que tenim la responsabilitat de preparar totes i cadascuna de les generacions que passen per les nostres aules per a un futur que no serà tal com es dibuixa des de certs sectors. Quins coneixements i quines eines seran les que necessitarà el jovent per a adaptar-se a aquest futur? Va la comunitat educativa (administració, docents, famílies) en la direcció adequada?

Amb Educar per al col·lapse Jordi Marín reflexiona sobre l’actitud amb què l’àmbit educatiu hauria d’afrontar aquest escenari i convida tothom a participar obertament d’un debat tan necessari com urgent.

Una obra summament interessant i pertinent en el context multi crisi ecològica i social actual. Marín ens convida a repensar el paper de l’educació en la construcció d’un futur incert i complex, des d’una perspectiva pròxima i realista, i ens mostra com l’ensenyament de pensament crític i valors orientats al bé comú poden ser eines clau per a enfrontar els desafiaments que s’acosten. Paula Simó

Certament, Educar per al col·lapse és, per dir-ho amb una metàfora contundent, un avís d’incendi en tota regla. Tanmateix, també es tracta d’un llibre per a l’esperança. I això és així perquè està escrit per un professor de secundària, és a dir, per algú que té la responsabilitat de transmetre a les noves generacions la necessitat del canvi. Una tasca que només es pot fer des de la confiança en la capacitat dels joves per a fer les coses de manera diferent; uns joves que, cal no oblidar, no són els qui han impulsat aquesta societat. Fèlix Edo

El llibre defuig el catastrofisme, però albira un futur molt negre si no es produeix un gir radical. Segons l’autor, no es tracta de futurologia i els científics ho saben: l’accés a l’energia no bastarà per a tots els consumidors. Ja està passant: moltes famílies no tenen accés a la calefacció en hivern, a l’habitatge o l’aigua. Vivim en un món «finit» en el qual la riquesa, cada vegada està més mal repartida. Vicent Garcia Devís

Marín hi aplica, a l'hora de respondre, el menys comú dels sentis: el sentit comú. El seny, el senderi, el trellat, el coneixement: la riquesa sinonímica hi és inversament proporcional a l'abundància de la matèria en qüestió. Ell no creu en el futur digital que ens volen vendre: fins i tot alerta que els mòbils poden acabar convertint-se en un luxe per a les elits. Quan tot -i tot és tot- sembla bolcat en la digitalització i informatització de la tasca docent, ell rema en sentit contrari. Joan Garí