Podeu llegir assaig i no ho sabíeu. Des que es va publicar (Tot) el que encara no saps sobre les marques centenars d’alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat l’han llegit i n’han parlat a l’aula, amb companys i professorat; i a casa, amb les seues famílies. Ho escric amb il·lusió, confirmant la idea que com més obrim el ventall de les nostres lectures (poesia, teatre, novel·la, biografies, còmics, assaig…) més possibilitats tindrem de trobar allò que ens interessa. Confirmant també que l’Educació Secundària és un bon moment per descobrir l’assaig i per gaudir de la seua lectura.

L’assaig m’interessa perquè és un gènere literari humil i obert. És humil des del nom mateix: assaig, és a dir, intent, prova, temptativa. No pretén recrear cap món fictici. Un assaig és una mirada al món, un intent d’entendre i d’explicar-nos la societat en què vivim tot sabent que correm el risc d’equivocar-nos i que, per tant, haurem de seguir intentant-ho. Penso que no vaig equivocar-me en voler esbrinar el poder de les marques en la societat actual, i com i per què ens conten els relats que ens conten.

L’assaig és obert i no vol ocultar que després d’escriure el punt final el món continua, el llibre continua. Els mons de la ficció depenen de la imaginació de qui els escriu. L’assaig, en canvi, no pot desentendre’s del món real. La realitat a què fa referència s’amplia, es transforma, va concretant-se una vegada escrites i una vegada llegides les seues pàgines. És per això que —vuit anys després— he volgut tornar a llegir (Tot) el que encara no saps sobre les marques. Volia saber fins a quin punt havia crescut amb el pas del temps.

Des que es va publicar, tinc un exemplar on he anat prenent notes sobre notícies i fets relacionats amb els diferents apartats. Notes que podien haver-s’hi quedat mudes i oblidades. Tanmateix, he volgut compartir-les amb vosaltres. Bàsicament, en aquesta nova edició he afegit exemples, comentaris i alguna matisació als capítols existents. A més, he escrit un parell de capítols nous, dedicats a dues marques tan rellevants com Red Bull i Amazon. Per tant, em pareix una edició que suma sense restar. Vull dir que no he llevat res del que vaig escriure inicialment, només ho he ampliat.

Han passat vuit anys. Han passat cinc edicions de (Tot) el que encara no saps sobre les marques. Ara voldria animar-vos a descobrir aquesta edició ampliada, a conèixer els relats que creen contínuament les marques, a repensar-los si algun dia sou vosaltres qui ha de crear-los (per què no?). Convidar-vos a parar més atenció als contrarelats. Els contrarelats són necessaris i útils. Sovint obliguen les marques i els consumidors a reaccionar. Tant de bo poguérem crear-ne més, de contrarelats, dinamitzadors, encoratjadors, crítics. Amens i divertits. 

Un exercici de bona comunicació, assequible a públic general i, molt adequadament, també pensat per al lector jove. Un recull de “relats” que ens pot aportar molt per tal que en siguem més conscients del nostre paper com a consumidors de marques. Carme Pinyana

Eduquen els anuncis i les marques? es pregunta la professora, o, es tracta de simples enunciats informatius amb influència més aviat limitada? "És clar que eduquen Disney, Nike i McDonald's", respon; "són segurament el més extens i ben organitzat currículum invisible dels nostres dies". Enric Llopis

Aquest és un dels aspectes remarcables del llibre: per fi, un llibre destinat explícitament als joves, s’adreça a ells directament, de tu a tu, els apel·la i els situa en el centre del missatge. L’estil divulgatiu, però rigorós, es complementa amb un recurs metadiscursiu que té com a finalitat ordenar l’exposició de les idees per a guiar i acompanyar el lector. L’autora construeix el relat conjuntament amb els joves als quals es dirigeix, que se sentiran constantment apel·lats i es veuran contínuament obligats a reflexionar-hi abans de passar pàgina. Pilar Alfonso no es conforma amb dir la seua, sinó que vol sacsejar consciències, les dels més joves, a partir de dades objectives, perquè s’aturen a pensar, ni que siga per un moment, si volen ser consumidors passius o esdevindre ciutadans actius. Natxo Moral

L’estructura del llibre, perfectament coherent amb la seua finalitat, i l’estil dialògic de l’autora permeten una lectura àgil i comprensiva, que ve acompanyada durant tot el trajecte “lector” amb gran quantitat d’enllaços visuals que propicien l’acostament d’aquest text als lectors i les lectores joves. A més, el llibre aporta fragments de textos d’autoria diversa que funcionen com a complement i/o suport a les qüestions exposades, i sempre amb una mirada ètica del consum. Tot plegat genera un material ric i atractiu per capbussar-nos en el món de les marques. Anna Gascón