Els darrers trenta-cinc anys han estat ben productius per als estudis centrats en la figura del polifacètic Joaquim Garcia Girona: ja no és un desconegut entre el col·lectiu erudit; les seues obres, possiblement, encara sí per a un públic més ampli. Mn. Joaquim Garcia Girona (1867-1928) fou aplaudit en vida al seu poble, a la seua comarca, al seu país i allà on va exercir com a rector de seminaris per la qualitat dels seus treballs com a poeta, erudit, lexicògraf i traductor d’Horaci al valencià.

Seidia és l’obra literària cabdal d’aquest benassalenc, el millor i més ambiciós poema històric escrit mai a la comarca del Maestrat, i, més encara, al País Valencià. Amb motiu del centenari de la seua publicació (1920), posem a la disposició de tothom aquest ver monument literari que amalgama història i llegenda del naixement del poble valencià.

En el llibre es conten les gestes del rei Jaume I i d’en Balasc d’Alagó i els seus exèrcits. Sobretot, però és una tràgica història d’amor d’origen llegendari entre el jove cavaller cristià Artal, fill d’en Balasc d’Alagó i l’heroïna, la bellíssima musulmana Seidia, la qual desconeix els seus autèntics orígens paterns i religiosos. Aquesta introducció de personatges llegendaris de la tradició oral no entrebanca el desenvolupament dels fets reals, els quals segueixen l’ordre temporal marcat per la Crònica. Mai no es perd la versemblança gràcies a la utilització de recursos com ara l’adaptació de passatges de la Crònica, però també amb el recurs d’un narrador omniscient que introdueix el punt de vista de les dues cultures, la cristiana i la musulmana. Salvador Vendrell