Hi ha escrit molt poc sobre els avatars del patrimoni artístic religiós de les terres morellanes durant els convulsos temps del final de la Segona República i la guerra civil. Aquest llibre pal·lia una mica el buit bibliogràfic amb l’aportació de valuosos documents inèdits que, a manera de guia estructurada, faciliten el coneixement del que va ocórrer en cada parròquia i donen una visió global de tot l’arxiprestat de Morella.

Per les seues pàgines traspuen les incomprensibles malvestats succeïdes els primers dies del conflicte militar, al mateix temps que besllumen les actituds de persones estrènues que, arriscant la pròpia vida en moments compromesos, van fer possible la salvaguarda del patrimoni que encara conservem.

La seua lectura, finalment, ens aproxima a la figura irrepetible de mossèn Manuel Milián, el qual destaca poderosament enmig dels errors i els horrors d’uns esdeveniments que ens han de corprendre per tal de no repetir-los mai més, si fem cas al que deia Ciceró: Historia magistra vitae, testis temporum.

Pero sobre todo, el reconocimiento a su labor entre 1948 y 1963, su activismo cultural como dinamo turístico de Morella y su comarca, su papel en la reconstrucción y uso de la abadía de Benifassà, su larga estancia en el Archivo Secreto Vaticano, sus trabajos como documentalista en la Toscana y sus cuantiosas publicaciones nos hablan de un espíritu inquieto hasta hace bien poco desconocido por el gran público y también por muchos especialistas que ahora ve, por fin, recompensado su abnegado esfuerzo y dedicación para la salvaguarda del patrimonio religioso de una de las diócesis más antiguas de la península (Tortosa) y de uno de sus arciprestazgos más singulares (Morella). Albert Ferrer Orts

Josep Monferrer fa un repàs exhaustiu de tot allò que va ser destruït en les diverses parròquies de l’arxiprestat de Morella, i a continuació dedica un capítol a la reacció cívica enfront de la barbàrie. El maig de 1937 es va constituir la Junta Delegada de Incautación, Protección y Salvamento del Tesoro Artístico de Castellón de la Plana, de la que formaven part figures de prestigi del món cultural castellonenc com Joan Baptista Porcar, Joan Adsuara, Sos Baynat, Sánchez Gozalbo o Bernat Artola. Que es van encarregar de portar i custodiar al Museu Provincial de Castelló, aquell material que havia aconseguit salvar-se i que es conservava als ajuntaments o en cases particulars. Josep Manuel San Abdón