| Informació del llibre | |
| Preu | 15,00 € |
| ISBN: | 978-84-10259-53-9 |
| Pàgines: | 96 |
| Enquadernació: | Rústica amb solapes |
| Mides: | 17 cm (ample) x 24 cm (alt) |
Els primers assuts d’argamassa al Baix Millars al segle XVI
Obra guanyadora del 20è Premi d’Investigació local i comarcal Vila d’Almassora
Abans del segle XVI, tant Almassora com Castelló tenien assuts propis i independents, formats per una parada amb una filera d’estaques clavades al fons del Millars. Aquestes estaques sostenien diverses rengleres de cistelles, plenes de pedres i rejuntades amb brossa, sarments i canyes. Aquesta estructura resultava insuficient per a resistir les fortes avingudes del riu i de la rambla d’en Gonder, i necessitava reparacions constants. Per això, a principis del segle XVI (1519), les dues viles contractaren el picapedrer Pere de la Carrera, perquè construïra un assut comú de pedra, per un import de 45.000 sous, ubicat al peu del Castell Vell d’Almassora.
L’incompliment del contracte per part del constructor obligà les viles a contractar, el 1522, Miquel de Maganya, perquè duguera a terme la construcció d’un gran assut de pedra i argamassa per 60.000 sous. Tanmateix, Maganya també incomplí el contracte i l’obra fou acabada per Joan de Vidanya i Joan de Fuentemar. El 1532 una forta riuada destruí aquest assut.
Després d’uns anys sense assut de pedra, el 1550, les viles acordaren construir-ne un de nou en el punt on conflueixen el riu i la rambla. Aquest assut, però, també fou destruït per una gran riuada el 1581, fet que obligà les poblacions a instal·lar un assut d’estaques, com els antics, al peu del Castell d’Almassora.
Francesc Agut i Beltran (Almassora, 1939) És llicenciat en Dret per la Universitat de València i exercí la professió d’advocat durant quaranta anys. Actualment, està jubilat. Sempre ha compaginat la seua tasca professional amb una innata i apassionant afició per la investigació de la història d’Almassora. Juntament amb Josep Sorribes, ha publicat els treballs Un rei i un poble (1982); L’assut de Castelló i Almassora. Primer centenari (1885-1995) (1995); Almassora: els seus drets a les aigües del Millars (1997); Almassora des del segle XVIII ençà (2003); Primer centenario del convento de Madres Clarisas de Almazora. 1898-1998 (2003); així com una gran quantitat d’articles sobre tota mena de qüestions relacionades amb la història i la cultura almassorines. En 2017 va obtindre el Premi Miquel Egual d’Assaig i Investigació Local i Comarcal Vila d’Almassora amb l’obra Almassora i el seu entorn en la guerra del Francés. En 2019 va obtindre el mateix guardó amb l’obra Hermínia Gómez, diva almassorina internacional.
Llibres relacionats
