Reus, 1936. L’esclat de la guerra i en Pere que se’n va al front trasbalsaran l’entorn de l’Aurora, aquella noia bonica, alegre, republicana, alliberada i apassionada. Ella, que té vint-i-set anys, i el seu fill Joan han de sobreviure als esdeveniments que es van complicant a mesura que avança la guerra: els bombardejos, la gana, la por, els refugis, la mort al seu voltant. La ciutat que ella estima anirà agafant una pàtina de pols, de fum, de por i d’incertesa, on maldarà per tirar endavant amb el seu fill.

L’Aurora a Reus, la Quima a Girona, en Josepó a Lleida i la Conxita a Barcelona, seran referències paral·leles del dia a dia d’aquell món convuls que els envolta. En Joan passarà de la infantesa a la pubertat atrapat entre dues guerres. Reus, el camp d’Argelers, la coneixença del seu amic Arthur —que té la síndrome d’Asperger i amb qui compartirà l’adolescència—, el poble de Hook i el descobriment de la sexualitat, esdevindran l’univers on comprendrà la magnitud de la tragèdia i alhora descobrirà una història de passions humanes, de temor i de pèrdues, en temps difícils, però també de lluita, de supervivència, d’esperança i d’amistat.

Maria Lluïsa Amorós ens presenta una recreació fidel d’aquell Reus on les entitats polítiques i socials aixoplugaven tants anhels i on moltes dones van aprendre a trencar amb els vells estereotips en qüestions com la vestimenta, l’amor o la participació política. No tot, però, van ser canvis com ho demostren la permanència de la família nuclear enmig del conflicte i el fil de supervivència que van representar els masos. Isabel Martínez