| Informació del llibre | |
| Preu | 19,00 € |
| ISBN: | 978-84-10259-54-6 |
| Pàgines: | 192 |
| Enquadernació: | Rústica amb solapes |
| Mides: | 15 cm (ample) x 23 cm (alt) |
Això és com tot...
20è Premi de Narrativa Vila d’Almassora
Això és com tot… és un conjunt de vint contes amb protagonistes variats i algú més que estava de pas. La majoria, ambientats ara i ací, semblen realistes, fins que apareix algun element sobrenatural. Perquè això és com tot...: potser no creus en Déu, però sí en una marededeu o en el Pare Noel.
La gent de Castelló reconeixerà el paisatge de la Plana i els costums de les nostres comarques, els seus parlars, les festes, l’ambient de places i carrers, les alqueries i el camp, les cases de poble o els pisos humils de la capital…
La clau la trobareu en els punts suspensius del títol: en el comentari arbitrari que ens fa relativitzar el present o ironitzar, quan la vida es mostra cruel i entranyable alhora i trobem que res no ens pot salvar.
Això és com tot… perquè tot ho trobem cada dia a fora de les pàgines d’un llibre. Els contes no parlen de res sorprenent. Però, de vegades, en lletra impresa, podem descobrir encant en situacions quotidianes que ens passen desapercebudes, perquè no tenim el temps (o els ulls avesats) per encantar-nos davant de la vida.
Anna M. Beltran Martinavarro va nàixer a Almassora fa un cabàs d’anys i fa una eternitat que exerceix de professora de valencià. En l’actualitat treballa al Ximén d’Urrea de l’Alcora, on puja cada matí només per passar pel pantà de Maria Cristina i contemplar el pic del Penyagolosa. A banda d’alguns premis juvenils, el 1998 va quedar segona en el Premi Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana amb l’obra Beatriu i el 2004 va guanyar el certamen amb Finestres. Les dues obres van ser publicades per l’Ajuntament de Castelló. Si li pregunteu per què escriu, us podria parlar de la necessitat de reconciliar-se amb la vida, amb les persones, amb els records. De buscar eixides a situacions que exigeixen més valor del que ella és capaç de trobar. De la necessitat de crear una connexió amb un públic que li imposa molt de respecte, però que desitja. I anhelar la complicitat dels lectors potser només significa que escriu perquè vol que l’entengueu i l’estimeu.
Llibres relacionats
