Antoni Royo Pérez va nàixer a Castelló de la Plana el 8 d’octubre de 1954. Llicenciat en Història per la Universitat de València, ha estat durant quaranta-dos anys, fins a la jubilació, el delegat a Castelló d’Acció Cultural del País Valencià, càrrec des del qual s’ha lliurat al treball per la llengua, la cultura i la identitat nacional al conjunt de les comarques castellonenques. Cal destacar el seu treball per a la recepció i consolidació de la TV3 i els altres canals de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació en aquesta mateixa zona. Actualment és membre de l’executiva nacional de la Plataforma per la Llengua. A nivell polític, ha militat al PSAN, Esquerra Independent de Castelló, UPV, Bloc i ara a Més Compromís.

Jordi Querol és el pseudònim que ha fet servir Antoni Royo per a signar la seua producció literària, en la qual destaquen novel·les com Abans moros que catalans, però també unes altres com la trilogia històrica valenciana formada per Quan bufa el ponent, Els venjadors valencians i Llancen crits de llibertat; la trilogia sobre la història romanesa No aixafaran el meu poble, Encara que ens creguen vençuts i la inèdita Perquè ressorgirem del no-res; novel·les de ciència ficció (El planeta perdut, Dos mons, un planeta), i unes altres policiacopolítiques (València 1977, Cap a la ciutat, La secta dels suïcides, La banda de Moèbius o Només un grapat de pols, inèdita). Ha publicat a més una biografia del líder maulet Joan Baptista Basset, així com el conte «Tot el que digui i passi dins l’església dels goyim». Pel meu país, títol de les seues memòries, va ser publicat per Onada Edicions el 2020.