Obra guanyadora del Premi Miquel Egual d'Assaig i Investigació Local i Comarcal Vila d'Almassora

Al setembre de 1921 es constituïa a Benassal l’Oficina d’Acció de la nounada Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, encapçalada pel mestre i escriptor Carles Salvador. El seu pla d’acció preveia, entre altres qüestions, la publicació de materials adequats per a suplir la manca de publicacions en valencià orientades als nostres infants i als educadors. La Breu instrucció de doctrina cristiana, de Carles Salvador i mossén Eloi Ferrer, va ser el primer producte editorial de la Protectora, estampat el 15 de juliol de 1922 a Castelló de la Plana i sufragat pel mecenes Gaetà Huguet Breva.

L’obra inaugurava la col·lecció «Biblioteca Infant» de l’APEV, tallada de colp en 1923, però va gaudir d’una bona difusió en diverses comarques valencianes fins als anys trenta. Aquest estudi, resultat de més de deu anys d’investigacions, explora el panorama catequètic heretat del segle XIX i situa amb pèls i senyals la història externa d’aquesta doctrineta. A més a més, dona la veu a un dels autors ocults, el capellà benassalenc Eloi Ferrer Cadroy (1894-1936), la vida i l’obra del qual reconstrueix per primera vegada. En altres capítols, l’autor estudia l’estructura interna de la doctrineta i analitza el model de llengua emprat llavors per aconseguir la màxima proximitat als destinataris dels anys vint.

La demostració més agosarada del treball és la de l’autoria compartida de la Breu instrucció de la doctrina cristiana: Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer aprofiten l’especialització intel·lectual de cadascú per tal d’oferir un text catequètic actualitzat en valencià, amb el beneplàcit de la cúria eclesiàstica. Totes les dades apunten a aquesta sinergia, plausible i irrefutable documentalment. Amb tot, al meu entendre, per sobre d’aquesta descoberta, la gran proesa de l’autor és la reconstrucció del rector oblidat. Josep Meseguer-Carbó