El seminari de Tortosa va ser un destacat centre de cultura a cavall dels segles XIX i XX on es formaren destacats intel·lectuals que conrearen diferents vessants de les ciències socials, com ara la història o la filologia. Entre aquest grup de lletraferits hi figurava l’eclesiàstic mossèn Josep Arasa Barberà (Santa Bàrbara, 1874 – Vinaròs, 1936), que va perseverar en solitari durant vora quaranta anys per preparar una història de la diòcesi de Tortosa a partir de les dades dels documents de les parròquies més petites. Es tractava d’un projecte molt ambiciós del qual mai no en va publicar res i que mai no va acabar perquè la fatalitat de la guerra li va truncar la vida.

Al poble de naixença de mossèn Pepe es mantingué viu el seu record i els historiadors recuperaren la seua obra relativa a Santa Bàrbara, però tota la resta d’esforços quedaren per a sempre entre l’oblit i l’omissió voluntària d’aquells que s’aprofitaren del seu treball per publicar sense citar degudament. Ara, amb la descoberta de la biblioteca que alberga part de la seua obra, s’ha pogut rescatar de la memòria aquell incansable mossèn i aprofundir en la seua biografia i en la seua aportació històrica. L’anàlisi, però, se circumscriu a l’obra de Xert (Maestrat), que és la que presenta un estat d’elaboració més avançat, però en qualsevol cas permet examinar el mètode de treball i la ideologia lingüística que hi conflueix, tot a fi de reconstruir la història de la llengua a partir dels documents compilats per mossèn Arasa en una petita parròquia de la diòcesi de Tortosa.