31è Premi de Narrativa Vila de Puçol

Insòlita memòria és un llibre de narracions que, des de la mediterraneïtat més aclaparadora, ens transporta a un espai literari sense noms ni dates, però perfectament identificable en la geografia i en la història. Prenent com a referència, en primer lloc, l’àmbit de la infantesa i, després, el de l’adolescència i la joventut, el text es precipita a poc a poc cap a la crua experiència d’un món on la realitat sembla somni i on el somni esdevé l’única finestra que deixa entreveure aquesta realitat. Amb un estil dramàtic i alhora irònic, els relats que componen Insòlita memòria mantenen una secreta unitat que el lector anirà descobrint a mesura que arribe a les últimes línies. Vicent Penya, reconegut pel públic com a poeta, ens sorprèn en aquesta ocasió com un narrador sòlid amb un univers estètic molt personal i amb moltes coses a dir.

Comptat i debatut, 'Insòlita memòria' és un bon llibre de relats bastit des de la perspectiva vivencial de l'autor i que alhora arreplega tot un seguit d'influències dels moviments literaris més significatius de la segona meitat del segle XX. Antoni Rovira

Fragments de vida que transmeten una idea menys asfixiant de la societat, en què el pes de la comunitat no és tan fort i comencen a albirar-se els primers indicis de modernitat. Presses, insomni, ansiolítics. Treballs vocacionals que esdevenen faenes precàries. El lliure albir, etc. Estava tot per arribar. Felip Pineda

Vicent Penya ofereix un acurat treball prosaic que ens endinsa en un espai narratiu on la quotidianitat fa simbiosi amb pinzellades de realisme màgic i situacions kafkianes. Àngels Moreno

Vicent Penya és conegut i reconegut com a poeta però, també, és un narrador fi que fa parlar el paisatge, les pedres, els arbres, la mar, les séquies, les cisternes, l'aigua, les bestioles; que reflexiona sobre elles o ens fa escoltar la seua veu i, que ens conta les coses com ho faria un iaio al seu nét o néta quan estan asseguts als seus genolls. David Barrachina

Paisatges d'horta que molt sovint configuren un espai psicològic i simbòlic personal que atorguen al conjunt del llibre una ben definida unitat interior. Antoni Gómez