Informació del llibre | |
Preu | 15,20 € |
ISBN: | 978-84-96623-91-0 |
Pàgines: | 128 |
Enquadernació: | Rústica amb solapes |
Mides: | 15 cm (ample) x 23 cm (alt) |
Històries espectrals
25è Premi de Narrativa Vila de Puçol
Un xiquet de primària que torna a casa li ensenya a un disminuït psíquic, que bamba lliurement pel poble, un dibuix en color del Sistema Solar que li han manat fer en el col·legi. On el xiquet i el mestre sols han vist el sistema planetari, el babau hi veu l’arc de Sant Martí i la seua seqüència de colors. L’escolar es mira de nou el dibuix i s’adona que, en la mesura en què a l’Univers es puga parlar de colors definits, els planetes següents a la Terra segueixen l’ordre de tonalitats de l’espectre: Mart és roig, Júpiter ataronjat, Saturn groc, Urà verdós i Neptú blau. Pel que fa a Plutó… no està tan clar quin siga el seu color. Ni tan sols si és planeta…
Sobre aquesta coincidència, l’autor elabora sis relats curts de ciència-ficció, l’acció dels quals es desenrotlla en la proximitat de cadascun dels diversos planetes. Fins i tot el color morat té una presència indirecta al final del recull.
El veterà Rafael Escobar ("El camí de les bardisses") torna al terreny del relat curt amb un gènere injustament menystingut i poc conreat en la narrativa valenciana, la ciència-ficció. Sis relats que parteixen dels llocs comuns i les convencions del gènere però com excusa per disseccionar hàbilment la condició humana. Històries lligades amb un enginyós punt de partida i un gir meta-literari final que atorguen sentit i coherència al conjunt. Premi de narrativa de Puçol 2009. Xavier Aliaga
Al llarg de cinc de les sis narracions que conformen "Històries espectrals" Rafael Escobar construïx uns espais claustrofòbics on l’ésser humà, lluny del medi que li és natural, intenta adaptar-se i sobreviure malgrat els alts costos que de vegades això li supose. Manel Alonso
Amb aquestes "Històries espectrals", però, Escobar s'endinsa en el que podríem qualificar sense cap problema com a gènere de ciència-ficció, un gènere que, malauradament, no és massa cultivat en les nostres lletres. DeBataBat.cat
Rafael Escobar (Burjassot, l’Horta del Nord, 1942) inicia la carrera literària amb les novel·les curtes L’Estel capgirat (1992) i La dona menuda (1992), guardonades respectivament amb els premis Vila de Crevillent del 1990 i L’Encobert de Xàtiva del 1991. L’any 1993 rep, dins dels Premis Octubre, el Premi Andròmina de narrativa per la novel·la històrica L’últim muetzí (1994), on narra la persecució i l’expulsió de la població morisca a València. També publica diverses obres de narrativa breu, com ara Perversa oronella tardana (1994) i Vent de bruixes (1994), entre d’altres. Continua amb una altra novel·la històrica, Les veus de la vall (2000), on acció i personatges se situen en els anys següents a l’expulsió dels moriscos. La novel·la Els vidres entelats (2001) és la història d’un periodista que es trasllada a Roma durant la segona dècada del segle xxi.
L’any 2003 publica el recull de narrativa breu Històries urbanes i El camí de les bardisses, una narració on l’autor recrea el paisatge rural i urbà d’un poble de l’Horta de València en la dècada de 1950.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina web