| Informació del llibre | |
| Preu | 19,00 € |
| ISBN: | 978-84-19606-75-4 |
| Pàgines: | 192 |
| Enquadernació: | Rústica amb solapes |
| Mides: | 15 cm (ample) x 23 cm (alt) |
El mirall de Kalanos
Obra guanyadora del Premi de Narrativa Vila de Puçol
Llibert només el coneixia per un text, però admirava la seva ment lúcida. Per això el va sorprendre que es presentés a la consulta i li fes una confessió insòlita. Parlar amb ell era com posar un mirall contra un altre i guaitar un eco d’imatges repetides amb infinits graus de profunditat. Així i tot, Llibert hi connectava, ja li havia passat en llegir-lo. Malgrat aquesta sintonia, en mesos de teràpia no va obtenir cap resultat. Quan ja ho donava per perdut, el pacient va mostrar una millora sobtada i radical. Llibert havia tocat la tecla adequada sense adonar-se’n. Esperava esbrinar quina era en les pròximes sessions, però Quim no va tornar a la consulta. D’això fa vuit anys i encara no ho ha paït. El que Llibert no sap és que aviat es retrobaran. El desig de descobrir amb què el va treure del pou ressorgirà amb la força d’una obsessió.
Mentre Quim i Llibert breguen amb una transcendència que els enterboleix la vida, al seu voltant hi ha qui l’entoma d’una altra manera. Bartomeu, per exemple, ho resumeix en un lema: «Que m’arreglin lo meu i merda pel qui quedi».
Joan Francesc Dalmau (Miralcamp, 1968) conrea diversos gèneres literaris. Algunes de les seves obres més destacables són Només respiren (Premi Les Talúries de Poesia 2000), Ni viu ni mort (Premi Mn. Romà Comamala de Narrativa Curta 2004), La pell dels altres (Premi Ramon Roca Boncompte de Novel·la 2006), Apòcrif (Premi de Conte Alella a Guida Alzina 2007), La mort d’Abel Moustaki (Premi de Narrativa Ciutat de Carlet 2021). En teatre, obté el premi La Carrova amb El retrovisor (2009) i un accèssit per L’insomne al Premi Inicia’t (2011). El 2017 publica el poemari La malícia dels mots. En gènere infantil, ha escrit Assemblea de sabates i Un paquet per a Carlota (Cavall Fort). El 2018 adapta a gènere de conte infantil les biografies de Pilarín Minguell i Olga L. Pijoan. També ha compost la lletra i la música de dos treballs discogràfics: Joan Francesc (1986) i No tinc epitafi (2015) amb Destil·lats JF. Ha participat com a guionista d’alguns curtmetratges de Jordi Giribet i ha compost i interpretat la música del seu documental Pedres plenes de vida.
Llibres relacionats
