Obra guanyadora del Premi de Narrativa Terra de Fang de Deltebre

Funes és un escriptor que es fa gran i veu com el seu món s’ensorra, físicament i mental, però que, malgrat tot, no deixa d’escriure sobre el passat, el present i el futur amb una certa alegria. Un monòleg que ens interpel·la i ens obliga a pensar sobre el món en el qual vivim i el nostre paper com a individus.

El jurat l’ha definit com “una novel·la en què cal valorar el seu hermetisme i una escriptura aparentment automàtica, però utilitzada per mantenir l’atenció del lector en tot moment. Una novel·la que demostra intel·ligència i mestria i que impacta pel seu sentit de l’humor i les reflexions filosòfiques que se’n desprenen”.

Funes, que sembla a vegades una mica empipat, escriu i opina de tot confiant que ningú el llegirà «perquè no es pot llegir un paper escrit amb una cinta mecanogràfica que gairebé té tants anys com jo». Tanmateix, no es pot estar de donar les seves opinions per sentir-se viu. Lluís Vergés