Obra guanyadora de II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló

Els paisatges trobats és un dietari escrit entre el 3 de novembre de 2015i el 19 de març de 2017, en el qual el paisatge humanitzat esdevé el protagonista principal de l’obra. El paisatge més proper —de Vila-rodona i d’altres indrets del seu entorn— i el paisatge que l’activitat del curs de la vida durant setze mesos i mig li ha permès copsar. Una mirada davant l’evolució dels conreus, l’activitat agrària i el temps estacional. El coneixement i les preguntes que imposa el paisatge, les percepcions, les sensacions a flor de pell. El paisatge com a matèria de descripció, interpretació i reflexió lligada a la humanització del territori. La voluntat d’aprofundiment a partir de la mirada que sempre estira records, configura i reverteix en paisatges de tota mena. L’obra, en el fons, vol inserir en la quotidianitat dels paisatges que passen per la vida de cadascú, la necessitat de contemplar-los tot generant reflexions, de sentir-los, de viure’ls com un valor en el compromís. Dietari que tracta dels paisatges viscuts que, de fet, són els paisatges trobats.

Perquè deu ser filla d’un viure profund, intens, contemplatiu, reflexiu; d’un viure que sap mirar i escatir tots els ressorts del pas del temps en el paisatge; tots els girs de la natura i els seus efectes en el territori i la vegetació; tot el fluir dels canvis estacionals en els conreus; tot el gavadal de fenòmens de la climatologia i el seu impacte en el terrer; en fi d’un viure amb ritme pausat i serè i que vol mirar, no veure. Fina Anglès

Del que es tracta és de deixar testimoniatge històric i antropològic, sí, però sobretot lliçó permanent de l’evolució local del paisatge, que no és altra que el de les mateixes societats que l’han usat, consumit, conservat, diversificat, destruït, modificat, enriquit o explotat, làmina a làmina. És a partir del coneixement del país natal que podem extreure’n categories. La divisòria entre personal i col·lectiu és la capacitat d’intersecció que tinguem. Eugeni Perea

Aquesta memòria dels seus ‘paisatges trobats’, que ha anat redescobrint a còpia d’anys de passar-hi detingudament, cal que sigui afegida a la nostra tradició narrativa més exigent: la que va de l’Empordà de Pla a l’Ebre d’Arbó i Bladé, passant pels plans de Lleida de Vallverdú, i de tants i tants que han descrit amorosament paisatges que els han parlat al cor. Xavier Garcia