La guerra del Francès marca l’inici de l’època contemporània hispànica. Fins a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) no hi haurà cap esdeveniment històric tan transcendental i alhora tan tràgic, tant pel que fa a les seues característiques com a les seues conseqüències. Les Terres de l’Ebre, precisament per ser les que creua el gran riu, viuran intensament el conflicte, no només a escala militar sinó també política, social i econòmica. Conquerida la capital, Tortosa, el gener de 1811, després d’un llarg bloqueig i un fulgurant setge, es convertiran en la rereguarda francesa durant la subsegüent conquesta de Tarragona i València. El 1812 les Terres de l’Ebre, ocupades fermament per les tropes franceses, comandades pel mariscal Suchet, seran incorporades a França, com la resta de Catalunya. Amb el reflux militar napoleònic, arran del desastre de Rússia, es veuran parcialment lliures de la presència gal·la a la segona meitat de 1813.

En aquelles dates l’exèrcit espanyol iniciarà el bloqueig de la plaça forta de Tortosa, convertida en un dels últims reductes francesos. La seua guarnició no l’abandonarà, gràcies a l’acord Suchet-Wellington, fins al 18 de maig de 1814. Ja abans de retornar al control espanyol s’havien iniciat, tant en l’àmbit local com en l’hispànic, les lluites polítiques que caracteritzaran el regnat de Ferran VII i el principi de la fi de l’Antic Règim.