
Informació del llibre | |
Preu | 17,10 € |
ISBN: | 978-84-17050-16-0 |
Pàgines: | 272 |
Enquadernació: | Rústica amb solapes |
Mides: | 15 cm (ample) x 21 cm (alt) |
Veus de ciència
Obra guanyadora
del II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló
Veus de ciència és una invitació a descobrir un univers de lectures suggestives de ciència. Galileu, Darwin, Maxwell, Feynman, Einstein, Margulis, Dawkins o Gould són alguns dels noms que tot bon lector hauria de tenir a la seua biblioteca. Cal cultivar la lectura de ciència, ens diu Martí Domínguez a la introducció, perquè aquesta hauria de formar part del bagatge intel·lectual de qualsevol persona culta. I Veus de ciència és un itinerari ben plausible: un petit cànon de lectures escollides, sense més pretensió que fer gaudir al lector de la bona literatura científica.
“Al capdavall, ‘l’estil fa l’home’, com va dir el comte de Buffon. En realitat, l’estil és consubstancial a tot creador, i la ciència també és fruit de la creativitat. Resulta urgent, doncs, reunir els dos mons, i recuperar aquella vella tradició humanística, on tot és ‘scientia’, és a dir, coneixement. Aquestes Veus de ciència són una incitació a això mateix.”
En realitat, si alguna cosa li sobra a Martí Domínguez és coneixement enciclopèdic i talent per a la divulgació. Per les pàgines de Veus de ciència passen Stephen Hawking o Desmond Morris, Jay Gould o Lynn Margulis, Roger Bacon o Ernst Mayr. Sovint Domínguez juga amb els seues autors partides d’escacs, com ara quan enfronta Karl Popper a Thomas Kuhn o Einstein a Picasso. Els temes tractats es van encadenant amb naturalitat: la ciència i la religió, la sexualitat humana, la possibilitat de vida extraterrestre, el canvi climàtic… Tot d’anècdotes sobre els científics i les seues teories van encatifant una obra servida amb un to senzill, on l’ambició estilística es troba supeditada a una intenció primordialment didàctica. Joan Garí

Martí Domínguez, escriptor i articulista, és doctor en Biologia, professor titular de Periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode. Escriu en diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara, Levante-EMV i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe, Premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire, que va rebre el Premi Josep Pla; El fracassat, on novel·la la vida de Paul Cézanne, i finalment de La sega, Premi de la Crítica Catalana, Premi de la Crítica Serra d’Or, Premi Amat-Piniella i Premi dels Escriptors Valencians. També ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seua tasca com a director de Mètode. Amb el seu assaig El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament va rebre el XXXIV Premi Carles Rahola.