17è Premi de Narrativa Vila de Puçol

Un món de bojos és una novel·la que combina humor, intriga i un pessic de bogeria. És la història d’una colla de personatges a qui tothom considera perduts i fracassats, però que s’uniran en una aventura insòlita i de conseqüències imprevisibles per demostrar que continuen vius. Una científica tronada, una vídua revolucionària, una artista oblidada, un periodista caigut en desgràcia, un actor pobre… Una col·lecció de criatures marginals i gens recomanables descobriran el secret de la felicitat i el comercialitzaran. La reacció de les multinacionals i dels poders fàctics no es farà esperar. No poden consentir una gosadia que posa en perill el negoci de la globalització. El món dels bojos s’enfrontarà al sistema i… podrà guanyar?

Estem davant d’una narració embogida, en la qual un grup de perdedors, de fracassats, d’arreplegats socials que sobreviuen a l’extraradi d’una ciutat unixen els seus coneixements, la seua imaginació i les seues forces per tal de fer l’assalt a la fama a través d’un programa de televisió. En cada pàgina veurem com un personatge sense estudis, ni cap mena de formació, un delinqüent amb una imaginació desbordant, és capaç de crear un equip i moure els ressorts necessaris per a conquerir el cor alhora que guanyar l’adhesió de centenars de milers de televidents, els quals, arribat el moment, esdevindran un improvisat exèrcit que defendrà els seus interessos. Manel Alonso

Món de bojos (que) formen els barris marginals, la immigració, els tripijocs per viure i sobreviure, la influència dels mitjans de comunicació en les nostres vides (...), el poder de la informació i la publicitat, l'avidesa empresarial de les multinacionals, la sanitat com a negoci, els problemes de l'educació, la violència domèstica, i en definitiva, tantes aspiracions i frustracions personals. Joan Jordà

Llibre amb valors, positius i negatius, que mostra la lluita desigual entre uns pobres infortunats, un tant guillats, que aprofiten qualsevol escletxa o colp de sort per tractar traure el cap del “clot” – mai millor dit– en què es troben amb tota mena de “males arts”, i una multinacional farmacèutica sense cor. M’ha agradat també el tracte humà dels personatges, lluny del fals maniqueisme de bons i dolents, que infantilitzaria massa l’obra. Tot un reflex de la societat de l’espectacle actual, plena d’egoistes, informals, mentiders i aprofitats. Blog Observatori Conarda

L’obra de Gisbert és una paròdia plena d’ironia, d’un enginy hiperbòlic continuat, sobre aquesta dimensió domèstica que ens arriba a través de les pantalles de tv, especialment de la cadena Telecinco. I amb el seguit d’acompanyants: agents publicitaris, informàtics, delinqüents de guant blanc… Potser hi falten els polítics. El quadre que trobem en aquesta obra no deixa de ser cridaner, explosiu i exagerat, però alhora incisiu. Cal reconèixer la inventiva de l’autor per parodiar tot el conjunt que ganduleja al nostre voltant. Enric Balaguer