La resistència armada antifranquista va representar el major esforç que hi haguè per enderrocar la dictadura de Franco. Els recursos humans i materials dedicats, incorporats des de l’interior i enviats des de França (especialment pel PCE), pretengueren bastir un projecte armat per restaurar la República. Significant tant la consagració del compromís antifranquista d’exiliats o represaliats com un refugi per escapar de la repressió i per sobreviure, implicà esperances, grans expectatives i enormes i valuoses pèrdues. L’objectiu de la present obra, és efectuar un anàlisi de l’AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), des de l’òptica territorial i del component humà que integrà i col·laborà amb l’Agrupació.

El caràcter i la procedència dels integrants, així com el procés de formació d’aquella resulten essencials per entendre les seves peculiaritats i diferències respecte les altres agrupacions armades antifranquistes. Així, a més d’analitzar la seva formació, s’exposen les característiques de l’espai territorial rural, dispers i muntanyós on s’assentà i es nodrí l’Agrupació, plantejant la incidència de la conflictivitat agrària haguda i la complexa relació entre el camperolat i els guerrillers. Es rescata aquesta gent anònima que integrà l’AGLA, a partir d’un anàlisi exhaustiu de la seva heterogènia composició interna i de les variades trajectòries i perfils dels seus membres. Junt a ells, s’analitza el polièdric paper assumit per la població civil (tant masculina com femenina), particularment masovers, vital en el naixement, consolidació i final de les partides, així com les formes i els efectes d’una repressió antiguerrillera que degollà l’Agrupació i trasbalsà enormement el territori.