| Informació del llibre | |
| Preu | 19,00 € |
| ISBN: | 978-84-10259-95-9 |
| Pàgines: | 176 |
| Enquadernació: | Rústica amb solapes |
| Mides: | 15 cm (ample) x 21 cm (alt) |
Salvar, trair o callar. Les bases socials i la violència en la república, la guerra civil i el franquisme a Montcada
Què porta un veí a protegir la vida d’un amic en el pitjor moment d’una guerra o, per contra, a condemnar-lo amb una sola paraula pronunciada en la penombra? És possible mantindre la integritat quan les institucions s’enfonsen i la violència es converteix en l’única moneda de canvi? En aquestes pàgines, l’historiador Pau Pérez Duato ens submergeix en una crònica colpidora sobre la Montcada del segle XX, un escenari on la vella pau agrària es va esquerdar sota el fum de les primeres fàbriques i el despertar d’una consciència obrera que somiava amb la revolució.
El relat ens transporta des de l’auge del sindicalisme i les esperances democràtiques de la Segona República fins a l’abisme de la Guerra Civil, on la convivència quotidiana es va trencar. Però la tragèdia no va acabar amb les armes. L’obra s’endinsa en la llarga nit de la dictadura franquista: un temps de venjança institucionalitzada en què la victòria no va portar la pau, sinó una repressió sistemàtica. A través de consells de guerra, depuracions laborals i el control social de la Falange, el nou règim va intentar esborrar qualsevol rastre de dissidència, obligant tota una generació a triar entre la submissió, l’exili interior o el silenci.
Pau Pérez Duato és doctor en Història Contemporània per la Universitat de València i professor de Geografia i Història a la Generalitat de Catalunya. Ha publicat, entre altres obres, Euskal Herria. De la desesperança al camí unilateral cap a la pau (2007-2011) (2016) i Memorias de un republicano de Massamagrell: Juan Falcó Vidal (2022), així com diversos capítols en volums col·lectius com El camp de concentració de Portaceli (1939-1943) (2018), La postguerra a les comarques valencianes (2019) i El triangle de les màquines. Obrers i patrons a Vinalesa, Foios i Meliana (2023). Ha rebut diversos reconeixements acadèmics, entre els quals destaquen el Premi Temps, Espai i Forma d’assaig en català (2015), a la Universitat de Barcelona, així com els premis Mavi Dolç i Gastaldo i Josep Martínez Bisbal (2024), concedits per la Universitat de València per la qualitat de la seua recerca i l’ús del valencià en l’àmbit acadèmic.
Llibres relacionats
