20è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol

Les hores ermes, el nou poemari de Vicent Torres, discorre pels camins de l’absència. Una absència que de vegades sembla tenir un component de pèrdua, perfilada per la malenconia d’altres absències, unes més llunyanes, altres més properes, però, alhora també es fa present un temps de bonança i llum que ha configurat l’espai vital del poeta. Es tracta d’un recull de poemes amb ressons de dietari que transcorre de la tardor a la primavera, on se situa la vida quotidiana del poeta, l’anada i la tornada a les tasques quotidianes, el vagareig per les estacions del metro o els magatzems, així com l’espai vital de residència amb la presència d’una natura atapeïda de fragàncies i capvespres que el commou. Un món on els elements quotidians —motxilles, bancades, cabells, noms i troballes, memòria adolescent…— fan de l’absència, presència. Amb Les hores ermes l’autor descobrirà que en aquesta pèrdua de temps a la recerca de l’encontre desitjat o les possibles motivacions d’un naufragi que l’habita, el temps de les hores buides i estèrils esdevé singularment matèria poètica.

Vicent Torres se’ns apareix en aquest llibre com un poeta capaç de convertir en poema el detall més ínfim, de captar atmosferes que duren potser uns instants i insuflar-los vida a través de la paraula. Un poeta que sota una aparent senzillesa estètica oculta una gran capacitat creativa, una bona formació i un entusiasme evident de lector de poesia. Manel Alonso

Per a Torres, la creació literària és, emprant paraules del mateix escriptor, llibertat. Una llibertat que s’expressa formalment en els seus versos i en els sentiments expressats pel jo líric, que recorre, sovint, a la memòria per rescatar aquelles vivències que ja no són, que són passat i que l’escriptor es nega, de totes totes, a perdre i que, al capdavall, transforma en material poètic. Joan Mayans