A la fi de 1231 el noble Blasco d’Alagó conquista Morella i, tot seguit, les seues hosts ocupen el territori que depèn de l’antiga fortalesa musulmana. Aquest fet marca el començament d’una nova etapa històrica i esdevé l’origen de l’actual comarca dels Ports. Després de la conquesta, els cristians basteixen un nou ordre social, una tasca que s’allarga durant tot el segle XIII i que té dues directrius essencials. Per un costat, es forja una societat rural amb uns trets molt particulars, que imprimeix la condició de terra de frontera que aquestes contrades muntanyenques ocupen en la cruïlla entre València, Catalunya i Aragó. Per l’altre, es defineix un territori amb unes fronteres ben marcades, que constitueix un espai batejat des de ben prompte amb el nom dels Ports.

A l’interior d’aquest territori s’articula un model d’organització que determina profundament la idiosincràsia de la comarca: Morella encapçala un terme general integrat per una vintena de centres rurals, que ocupen diferents esglaons en la jerarquia comarcal segons la seua condició jurídica. Ara bé, els llauradors dels pobles no accepten la supremacia dels vilatans i això suscita una discussió que s’allarga durant tot el segle XIV i serveix per definir el marc de relacions entre uns i altres. A més, al recer d’aquesta dialèctica entre la vila i les aldees es construeix un sentiment d’identitat que perdura fins a l’actualitat. Així, doncs, al llarg d’aquestes pàgines l’autor escruta els orígens de la societat rural dels Ports i perfila els contorns d’una identitat col·lectiva que encara ressona per tots els racons de la comarca.