15è Premi de Novel·la en Valencià Enric Valor - Diputació d'Alacant

Amb deu llibres editats i guardonat amb un munt de premis literaris, el protagonista de L’atzucac del perdedor s’adonà, el 1988, que era un escriptor invisible. Vint anys més tard, amb una nòmina de trenta títols i més de vint-i-cinc guardons, percep que ha anat arrere com els crancs, compte fet que a hores d’ara és inexistent. Com s’ha arribat a aquesta situació?

Aquest llibre és, entre moltes altres coses, l’apassionant i divertit relat, el despullament vital d’un autor sense pèls a la llengua, que no estalvia lloances als escriptors que s’ho mereixen, però que no es priva tampoc de denunciar tota mena de farsants que pul·lulen pel fascinant món de la ploma. Des d’editors mafiosos que manipulen tots els premis en què intervenen, fins a autors encimbellats que produeixen llibres dolentíssims, tothom corre el perill de ser víctima del sarcasme d’Arinyó.

En estar amanides les històries amb grans dosis d’humor, la lectura de L’atzucac del perdedor esdevé un bell divertimento.

La mirada d’Arinyó sobre el seu passat té això, que ensopega amb la seua fecunda imaginació plena de pervertits, de monstres i de perdedors. Ara, com a avís per a navegants, afegiré que entre línies trobaran que, malgrat la fantasia, sí que hi ha un rastre veraç de transcripció de la vivència i de vegades es troba allà on el lector menys s’ho espera. Manel Alonso

"L'atzucac del perdedor" és, doncs, un digne i coherent continuador dels anteriors volums de memòries, on Manel Joan Arinyó ja excel·lia en el retrat d'una galeria de personatges excèntrics, amb la seua particular família al capdavant. Per les seues pàgines desfilen un grapat de freakies difícils d'oblidar. Ximo Espinós

Gràcies a la ironia i l’humor tot sembla força versemblant, fins i tot en les “gràcies” i els “comentaris” del mateix autor. Aquestes dosis d’humor i d’ironia potencien l’aguda crítica social del món de les lletres catalanes dels anys noranta. Talment com un film del millor Berlanga. Lluis Alpera