| Informació del llibre | |
| Preu | 14,25 € |
| ISBN: | 978-84-96623-33-0 |
| Pàgines: | 152 |
| Enquadernació: | Rústica amb solapes |
| Mides: | 17 cm (ample) x 24 cm (alt) |
La tribu valenciana
L’àmbit territorial de la llengua catalana acull una quantitat ingent de tensions disgregadores que la fan especialment vulnerable en un món global que es regeix amb criteris de mercat. Tot i que d’aquest funcionament tribal, no n’és exempt cap dels set territoris de la comunitat lingüística, el cas valencià, per intensitat i tradició, deu ser el que ha concitat més reflexió. L’autor, amb l’horitzó sempre present de l’establiment peremptori d’una comunitat cultural sòlidament travada, ens ofereix interpretacions reeixides de les dinàmiques comunicatives que senyoregen l’ecosistema valencià. I ho fa centrant l’atenció, ara en qüestions referides a la planificació del corpus (codificació i estandardització), ara en qüestions relacionades amb la planificació de l’estatus (matriu legal i valorativa; vitalitat i ús de la llengua). La imbricació de totes dues perspectives d’anàlisi planteja de manera descarnada les conseqüències dramàtiques d’un procés d’individuació que retroalimenta la minorització creixent de la varietat valenciana en el seu territori històric.
Vet aquí una introducció i cinc articles amb una datació precisa entre el 2005-6. El resultat és un foto-finish acurat. Nadiu de Rossell (Baix Maestrat), professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre de la Secció Filològica de l'IEC el Dr. Pradilla fica el dit en la polpa més tendra dels qui transiten al voltant d'un dels dos palaus de la generalitat: el de València vist per qui —tot i ser un mica lluny— es veu doblement afectat. Ens hi afegim. Joan-Carles Martí i Casanova
Miquel Àngel Pradilla (Rossell, el Baix Maestrat) és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Des del 2005 és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Des del desembre de 2009 és director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació sociolingüística (IEC).
Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i ha participat en diverses recerques col·lectives (Atles Toponímic Valencià, Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana, Llengües minoritzades a l’Estat espanyol, Variació i models lingüístics a les Terres de l’Ebre, Organització articulatòria i canvi lingüístic, Atles Multimèdia Prosòdic Europeu Romànic, Estudi del canvi lingüístic de comunitats de parla en temps real, etc.).
És autor dels llibres El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008) i La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística(2008); coautor de Comentari lingüístic de textos. Teoria i pràctica (1990), La sociolingüística de la variació (1995), El joc ancestral de la paraula (1997), Multilingualism in Spain (2000) i Ideologia i conflicte lingüístic (2001), Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003 (2005) i Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra 2004 (2006); coautor i editor d’El món dels sons (1998), Ecosistema comunicatiu. Llengua i variació (1998), La llengua catalana al tombant del mil·lenni (2000), Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana (2001) i Identitat lingüística i estandardització (2003), Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2003), Història i territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2004) i Calidoscopi lingüístic. Un debat sobre les llengües de l’Estat (2004), Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Morella (2006), Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008) i Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2008); i coeditor de La lingüística de Pompeu Fabra (2 volums, 2000).
Llibres relacionats
