La disciplina sociolingüística va fer les primeres formulacions epistemològiques ja fa mig segle. I a casa nostra, amb un retard aproximat d’una dècada, ens ha acompanyat en uns moments especialment importants de la història social de la llengua catalana. Una època en què, si més no en una bona part del domini lingüís­tic, hi ha hagut la possibilitat de renegociar la funcionalitat comunicativa a què tot un seguit de circumstàncies politicosocials adverses l’havien abocat. En aquesta nova etapa la planificació lingüística ha ocupat un lloc rellevant. Tal com assenyala el títol, el llibre que el lector té a les mans constitueix una replega d’aportacions al voltant d’aspectes diferents de la política i la planificació lingüística de la llengua catalana.

En conclusió, hi ha una bona pila de raons per llegir De política i planificació lingüística: en primer lloc, com comentava al principi, per la capacitat de l’autor de comunicar idees molt complexes amb una gran claredat (la lectura és agradable, i això sempre és important); en segon lloc, perquè és apte per a un ampli ventall de perfils, des d’acadèmics i estudiosos, passant per tècnics, per estudiants o per qualsevol persona interessada en l’ús de la llengua; en tercer lloc, per les dades que aporta sobre la situació de la llengua en cada un dels territoris i perquè no confon, com de vegades passa, la situació de la llengua catalana amb la situació de la llengua a Catalunya; en quart lloc, per l’anàlisi aprofundida de la realitat en una sèrie de regions concretes especialment interessants des del punt de vista demolingüístic, i, finalment, per la lucidesa de les anàlisis i perquè aquestes anàlisis estimulen el lector a anar més enllà i treure les seves pròpies conclusions. Marina Massaguer