L’obra ens mostra un passat que ja no existeix i un present que no sabem si perdurarà en el futur. També posa de manifest, a través de la riquesa etnogràfica, les tradicions i el patrimoni, l’accelerada transformació que la nostra cultura ha sofert. Mostra la vida al mas, amb una dedicació intensa a l’agricultura, la ramaderia i altres oficis complementaris i esbossa una part de la vida social masovera, la de la festa.

Necessitem evocar eixe passat recent perquè forma part de la nostra identitat i de la nostra idiosincràsia. Un passat que s’ha transformat en un present, fruit de la despoblació, la pèrdua de tradicions, oficis, vocabulari i tota una cultura que s’ha anat fent invisible conforme avançaven les últimes dècades del segle xx, però que no hem d’oblidar perquè forma part de la nostra història, de la nostra terra i del nostre paisatge.

Hem de conèixer la natura que ens envolta —per això es fa una diagnosi de la biodiversitat vegetal actual— per comparar el dia de demà el que haurem perdut i el que haurem guanyat amb els canvis que sorgiran. Per aquest motiu es mostra un tram de rambla on la presència de modestes superfícies d’aigües someres i quasi persistents al llarg de tot l’any, ofereix una flora especial pels requeriments hídrics i està molt ben conservada. Un sòl hídric que es recarrega en cada eixida de la rambla i que, igual que la cultura, també està en risc de desaparèixer pels canvis en el règim de precipitacions i de temperatures que estem vivint.

Aquest és un bon llibre per recordar, però també per donar a conèixer a les generacions més joves una manera de viure en un context cultural molt diferent de l’actual. També ha de servir per a despertar interès per la natura i conservar i millorar aquest patrimoni cultural. Josep San Abdón