34è Premi de Narrativa Vila de Puçol

Hitchcock al sofà és, al mateix temps, un homenatge i un joc literari. Un homenatge al genial cineasta anglès Alfred Hitchcock que es concreta en una sèrie de narracions que s’encapçalen amb el títol d’algunes de les pel·lícules més destacades del director: Sospita, Frenesí, La finestra indiscreta, Nàufrags, entre d’altres. Són històries que a les pàgines d’aquest recull capgiren el sentit original dels films, però que, alhora, mantenen els ingredients bàsics de la cuina fílmica del flegmàtic personatge britànic: el suspens, el misteri, la psicologia turmentada, el crim, l’humor negre s’uneixen per donar forma a un conjunt unitari quant al contingut, però més variat si atenem a l’estil de les narracions. També, però, pretén ser un joc, en el qual cada lector ha de divertir-se, ha de jugar a trobar en cada conte el personatge de Hitchcock, qui en les seues pel·lícules feia breus aparicions en escenes ben quotidianes. En tots i cadascun dels relats, hi trobaran Hitchcock, és omnipresent, i hi fa d’home corrent, sense que es diga que es tracta del genial director, però sempre reivindicat en les pàgines del llibre. En el temps de les noves tecnologies, Alfred Hitchcock esdevé el fons de pantalla de cada història.

Una prometedora mostra del potencial de Calero, narrador més o menys tardà que combina un considerable cabdal imaginatiu amb els recursos expressius de la poesia i una sornegueria natural, gens impostada. Valors amb marge de millora en la mesura que, a més de filtrar l'humor i el sentit de l'absurd de Monzó, l'autor valencià siga capaç de despullar i fer més concrets els relats i no tractar d'explicar moltes coses per guiar el lector. Tot, sense prescindir de l'alè líric que enlaira i fa més valuosa la seua proposta. Xavier Aliaga

Calero ens oferix la seua mirada personal amb un punt de sornegueria, crea amb una certa mestria atmosferes i personatges amb una psicologia un tant complicada. Uns personatges que creen en el lector el dubte de si estan extrets de la realitat o han sigut capturats directament de la pantalla d’un cinema de poble. Manel Alonso