36 relats per literaturitzar les comarques del país valencià: Pròleg d’Isabel Marcillas • Pasqual Alapont • Xavier Aliaga • Manel Alonso i Català • Manel Joan i Arinyó • Manuel Baixauli • Adolf Beltran • Francesc Bodí • Vicent Borràs • Esperança Camps • Bernat Capó • Toni Cucarella • Martí Domínguez • Vicent Josep Escartí • Josep Franco • Manel Garcia Grau • Joan Garí • Rafa Gomar • Joaquim Gonzàlez-Caturla • Francesc Gisbert • Pepa Guardiola • Albert Hernández Xulvi • Dolors Jimeno • Josep Lozano • Urbà Lozano • Carme Manuel • Carme Miquel • Anna Moner • Àngels Moreno • Teresa Monroig • Lliris Picó • Josep Piera • Raquel Ricart • Encarna Sant-Celoni • Xavi Sarrià • Isabel-Clara Simó • Vicent Usó

Escriure el país antologitza trenta-sis relats d’autors d’arreu del País Valencià. Tots ells es van presentar en un cicle —vigent encara— que, sota el mateix títol d’aquest llibre, pretén aportar visions personals de la terra nadiua dels autors que hi col·laboren. Així, s’hi apleguen relats de caire autobiogràfic o fictici, històric o actual, crític o poètic, però que en qualsevol cas escriuen la topografia i les pulsions del País Valencià en la llengua que li és pròpia.

El cicle Escriure el País naixia l’any 2004 en el si del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, acollit per la Seu Universitària d’aquesta mateixa ciutat. La iniciativa pretenia oferir, mitjançant una sèrie de relats literaturitzats, diferents punts de vista sobre la realitat de les nostres comarques; una realitat que es podia presentar sota òptiques ben diverses: viatjar al passat històric o centrar-se en un present més aviat convuls; cercar l’anècdota personal o relatar l’experiència col·lectiva; o practicar l’autocrítica o la benvolença envers el propi tarannà, per referir-ne algunes. Fet i fet, el què i el com havia de servir essencialment per descriure el país de tal manera que ens permetera, sobretot, conéixer-nos i realitzar, així, un exercici d’autoreflexió.

Ficció, enyorança, història, memòria, però també actualitat. Les diferents visions dels narradors que conformen aquesta antologia ens porten a viatges al passat, a un present convuls, a experiències individuals i col·lectives, a paisatges d’horta i de secà, a rius, a muntanyes... I parlen de trens, de postguerra, de desenganys en la transició, de la infantesa, de la solitud en la gran ciutat... Salvador Vendrell

Mirades sobre el territori basades en records d’infantesa o joventut, literaturitzats o, fins i tot, poetitzats. Que adopten la forma de relats que escarben en els nostres episodis històrics, en el passat àrab, en la conquesta de Jaume I, la Guerra Civil o una transició a la democràcia fallida en molts aspectes. Enfocaments diversos perquè, en acabant, també han estat molts i molt variats els autors i autores que hi van participar. Xavier Aliaga

Junt a construccions literàries i poètiques que mostren la qualitat dels lletraferits valencians, Escriure el país ha recopilat relats de caire autobiogràfic. Gran part d'aquestes històries de vida descriuen la metamorfosi de l'entorn i qüestionen si la modernització de la societat valenciana ha significat un avanç o un endarreriment. Davant la desídia dels propietaris de les terres que fa anys cultivaven productes de la terra a la Safor o la desforestació i la destrucció de paratges naturals per construir massivament noves finques a Alacant, es cau en la nostàlgia, la tristesa i fins i tot en la desesperació. La transformació del paradís valencià que vàrem rebre és, en realitat, la mutació d'un poble que va perdent la seua identitat. Blanca Aparisi

Són, aquests, trenta-sis relats que es fan de llegir i que obliguen el lector a saltar d’un gènere a un altre amb agilitat, hi ha viatge, rondalla, històric, lladres i serenos…, però també passar de comarca a comarca, del camp a la ciutat amb alguns relats que naixen i es desenvolupen amb un petit detall, en una anècdota o en altres aspectes que pretenen oferir una panoràmica extensa del territori. Manel Alonso

La gran variabilitat de temes i enfocaments, i la qualitat de la literatura que s’hi mostra, fan prou atractiva l’obra perquè finalment haja entropessat amb bona cosa de narracions que em fan el pes (n’he trobat almenys una dotzena!) i em porte a recomanar-vos-la. Blog Observatori Conarda