| Informació del llibre | |
| Preu | 26,60 € |
| ISBN: | 978-84-15221-01-2 |
| Pàgines: | 156 |
| Enquadernació: | Cartoné |
| Il·lustracions: | 65 |
| Mides: | 22 cm (ample) x 23 cm (alt) |
Els annals del monestir i convent de Benifassà
Els Annals de Benifassà van ser escrits per Miquel Joan Gisbert (1586-1604) i Joaquín Chavalera (1815-c.1819), tots dos arxivers i després abats del monestir, els quals van utilitzar documents de tipologia diversa conservats a l’arxiu. El llibre que el lector té a les mans correspon al relat fet per l’abat Gisbert, que va regestar els pergamins, va fer un llistat de les butles papals i els privilegis més importants i, en definitiva, va organitzar tots els documents existents fins a l’època. Va escriure, doncs, la història del monestir des de la seua fundació (1229) fins a la prelatura del seu antecessor (1586). El document compilador original es conserva a l’Archivo Histórico Nacional. En un segon lliurament es publicarà la part escrita per l’abat Chavalera, que va catalogar i modernitzar l’organització de l’arxiu, a la vegada que traduïa l’obra de Gisbert i la completava amb informació extreta de testaments i la continuava fins al 1808. Va afegir també un índex de tot l’arxiu. L’original es conserva al Col·legi de Jesuïtes de Sarrià.
La fundació del monestir formava part de la política colonitzadora que la Corona i l’Església portaven a terme als antics territoris d’al-Andalus, paral·lelament a la conquesta militar. En concret, cal contextualitzar-la en l’expansió materialitzada per l’orde del Cister al llarg del territori de la Corona entre finals del segle xii i principis del segle xiv. Tenint com a fil conductor els fets succeïts en cadascun dels abadiats, el text dóna compte de l’ampliació arquitectònica del monestir, de les relacions amb els seus propis vassalls, els dels pobles de la Tinença, i les disputes, no sempre amistoses i de bon veïnatge, amb els altres poders senyorials que l’envoltaven: Morella, Maestrat de Montesa, batlia d’Ulldecona i Tortosa. El llibre ens trasllada a uns temps pretèrits on el monestir actuava com a veritable centre econòmic vertebrador del territori.
Els coordinadors de "Els Annals del Monestir i Convent de Benifassà" han estat els següents.
Victòria Almuni Balada (La Sénia, 1962). Llicenciada en Història, especialitat d’Història de l’Art. Doctora i catedràtica d’institut a l’IES Manuel Sales i Ferré. Ha treballat sempre al voltant de l’estudi i la difusió de la història i el patrimoni de les Terres de l’Ebre. Forma part del Centre d’Estudis Seniencs del qual és la presidenta. Membre del consell de redacció del suplement “Plecs d’Història Local” de la revista Avenç, ha escrit diversos articles i llibres i ha participat en diversos treballs relacionats amb la seua matèria i amb la de didàctica de les Ciències Socials. Està cursant un màster en noves tecnologies aplicades a l’educació.
Manolo Andreu Vidal (La Sénia, 1946). Mestre d’Educació Primària, actualment jubilat. Estudiós d’aspectes culturals vinculats al territori i aficionat a la fotografia.
Sandra Escamilla Pérez (Thionville-França, 1980). Llicenciada en Humanitats per la Universitat Jaume I, ha cursat el màster en Història i identitats hispàniques en el Mediterrani occidental (s. XV-XIX) de la Universitat Jaume I i Universitat de València. Actualment, és professora a l’IES Gençana de Godella.
Ferran Grau Verge (Tortosa, 1960). Llicenciat en Història general per la Universitat de Barcelona, secció Tarragona. Professor i catedràtic de l’IES Manuel Sales i Ferré. És soci fundador del Centre d’Estudis d’Ulldecona, entitat des de la qual ha coordinat durant molts anys la revista Raïls. Membre també del Grup d’Estudis Rossell. 750 Aniversari, ha escrit diversos articles en publicacions periòdiques i és autor i coautor de diversos treballs i llibres relacionats amb els mons de la didàctica de les ciències socials i de la història.
Tere Izquierdo Salom (Tortosa, 1974). Llicenciada en Filologia Catalana, actualment és professora de llengua catalana i literatura a l’Institut Mare de Déu de la Candelera, de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). És coautora de llibres de llengua catalana i literatura de 1r, 2n i 3r d’ESO, d’Edicions Baula. En l’àmbit de l’assessorament lingüístic, entre altres revistes i llibres, cal destacar, el de l’obra L’hivern del Tigre, d’Andreu Carranza (Editorial Planeta).
Manuel Milián Mestre (Forcall-els Ports, 1943). Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, es dedica al periodisme col·laborant a El Noticiero Universal (1966-1970), Tele/eXprés (1970-1973), Diari de Barcelona (1975-1980) i fou membre fundador i directiu d’El País (1974-1977). També ha col·laborat a Las Provincias i La Vanguardia. També ha compost un llibret d’òpera, El misteri dels temps, amb Carles Santos. I ha rebut la Creu de Santa Llúcia, medalla de la ciutat de Morella.
Llibres relacionats
