32è Premi de Narrativa Vila de Puçol

L’Antoni i la Maria han compartit la vida, que han fet plena en una casa amb vistes al mar. Una nit, un mosso els desperta per anunciar-los la mort del seu únic fill i d’un dels néts en un accident. Amb el temps, les absències es faran cada cop més presents per al vell pescador. Sol al palangrer, els records l’abarloaran fins ofegar-lo i, tanmateix, seran el poc que li quedarà. La Maria, en canvi, necessita mirar endavant. Dues vides que fins aleshores havien estat un únic batec i els semblava que arribava el dolç temps de recollir, potser ho han perdut tot.

L’Antoni només trobarà consol surant sobre la barcassa a l’horitzó, allà on conflueixen els seus dos mons i on tot és encara possible. Fins i tot la presència del seu fill i la seva família, així com la d’un vell portacontenidors fantasma que sempre va de buit i és menat per un capità que li demana la seva part de carn en cada visita.

Amb un punt de partida torbador, El torb sobre el mar és una novel·la intensa i essencialment tendra que ens parla de la mort, del record i de l’oblit. Però també de l’amor incondicional i de la força de l’esperança, allà on cadascú de nosaltres sigui capaç de trobar-la.

És una recreació brillant de totes les etapes del dol des del punt de vista del protagonista i com tots dos afronten la desgràcia de maneres diferents. I tot amb un ritme cadenciós, amb capítols curts que simulen les onades del mar al qual l'Antoni va a pescar cada dia, unes onades que són tranquil·les i que sembla que no provoquin moviment fins que arriba la gran tempesta, amb sacsejada final. Jordi Agut

Revestida d’una pàtina de dramatisme existencialista, hi passen més coses a dins dels personatges que no pas a fora. No és una novel·la que serveixi, simplement, per passar l’estona, sinó, sobretot, perquè el lector, mentre acompanya l’Antoni en la seva persistent recerca, acabi reflexionant sobre la vida, la mort, els records, l’oblit, l’amor, la paternitat, la solitud... Llorenç Capdevila