Aquest estudi pretén repassar la història de les Terres de l’Ebre com a territori des de l’època dels ilercavons fins avui dia. Un passeig en el temps el qual ens recorda que el sud de Catalunya també manté grans vincles històrics amb el Matarranya, els Ports i el Maestrat.

A partir de l’anàlisi de les diferents demarcacions que han existit durant els més de dos mil anys de vida de la zona (civitates, diòcesi, cora, taifa, marquesat, vegueria, corregiment, partits judicials, província, regió, comarques, entre d’altres), l’autor concep les Terres de l’Ebre com una realitat territorial indiscutible des del punt de vista històric.

Dividit en quatre grans períodes (èpoques antiga, medieval, moderna i contemporània), Jordan remarca la distribució de l’antic territori ilercavó en dos amb la conquesta de Berenguer IV, així com la desfeta ebrenca amb la inclusió de les actuals quatre comarques, ja en el segle xix, dintre de l’actual província de Tarragona.

Finalment, també s’analitzen els principals intents de recuperar la independència ebrenca vers Tarragona des de 1833 fins avui dia, moment en què el Govern català ha presentat un avantprojecte històric de Llei de Divisió Territorial de Catalunya, que ha de significar la recuperació de la vegueria de les Terres de l’Ebre, tants anys reclamada i desitjada.

Jordan aporta elements de reflexió sobre la relació entre els territoris al nord i al sud del Sénia. Una relació que els filòlegs han estudiat en profunditat, ja que el Maestrat i els Ports s’adscriuen lingüísticament al mateix dialecte que Tortosa, un dialecte que corrobora amb la seua mateixa existència transfronterera la unitat de la llengua. Carles Lluch