| Informació del llibre | |
| Preu | 20,00 € |
| ISBN: | 978-84-10259-78-2 |
| Pàgines: | 56 |
| Enquadernació: | Tapa dura |
| Mides: | 24 cm (ample) x 24 cm (alt) |
El Crist de la Mar de Benicarló
L’any 1650 arriba per la mar, de la mar, des de la mar a un Benicarló assotat per la pesta bubònica la imatge d’un Crist crucificat. Ens la va portar un valent, devot i generós italià, anomenat César Cataldo, que havia aconseguit fugir del captiveri al qual l’havien sotmès uns pirates berbers. Des d’aquell precís moment, la terrible malaltia va desaparèixer del poble, i des d’aleshores la imatge ha estat venerada com el Santíssim Crist de la Mar.
Este llibre, editat en 2025 per a joves i grans per tal de celebrar el 375è aniversari d’aquell miracle, recull —amb il·lustracions i paraules— la meravellosa història d’esta preuada imatge i de les capelles que l’han acollida des de la seua arribada. Ho fa amb la voluntat de guardar la memòria i la devoció al Santíssim Crist de la Mar, tal com Ell ha guardat, guarda i guardarà sempre el seu poble, Benicarló.
Yvonne Fuster va nàixer l’any 1972 a Alcanar. Diu que pinta —des que recorda— amb els dits, amb pinzells o en somnis. Que el millor regal de menuda van ser els colors i el silenci. Que, als vint anys, va marxar a estudiar a l’Escola d’Art de Tarragona i que, des de llavors, ha dibuixat històries d’altres i seues. Ha pintat mons en parets de moltes cases, i ha acompanyat menuts, joves i ferits de cor a descobrir aquest art d’expressar-se. Diu que és, potser, una “expressadora”; que aprèn constantment a dibuixar-se per dins i que li encanta perdre’s dins dels dibuixos per retrobar-se sempre a ella mateixa.
Juanma Torres va nàixer l’any 1962 a Benicarló. Des de ben menut, va sentir la necessitat d’expressar-se i d’escriure, però també la crida d’un intens compromís social i cultural amb el seu entorn. Amb divuit anys va marxar a la universitat on es va graduar en Filosofia, Pedagogia i Psicologia. Al mateix temps, va començar a posar el seu talent per a l’escriptura al servei de totes les entitats i ONGs amb les quals va començar a compartir temps i vida. Juanma diu que no és escriptor, tot i que fins i tot ha estat guardonat amb alguns premis, perquè sempre troba alguna causa justa o projecte de qualsevol mena amb el qual embolicar-se i treballar de valent, deixant de costat —malauradament per al públic— l’art d’escriure.













