15è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt

L’espai textual i referencial que planteja Josep Ribera en Voràgine es mou, conscientment, des de la subjectivitat individual més absoluta cap a la subjectivitat col·lectiva, amb la intenció de fer protagonista de la pròpia experiència tot l’univers discursiu en què viu el jo líric. El llibre s’articula en un preàmbul (“Judici inicial”) i quatre parts (“Devessalls de la memòria”, “Contra l’amor”, “Elegia infinita” i “La consciència desfermada”) que guien el lector per la voràgine que traspuen uns poemes intensos, rics en citacions, en referències culturals o geogràfiques, i en un joc intertextual que pretén interrogar alhora la sensibilitat del lector i el seu coneixement enciclopèdic.

Voràgine és un llibre ple d’homenatges, per una banda a la literatura amb la qual ens invita a jocs intertextuals, per una altra a alguns personatges que admira i li són referents morals i polítics, i finalment a una geografia molt concreta que conforma, en part, el marc de la seua existència. Manel Alonso

Un poemari travessat per un esperit nietzschià i abrasiu, però vigilat en curt per un vers ben escandallat i un control formal ben rigorós. Un univers ben estructurat, fèrtil en densitats i en imatges de gran potencial. Amb la voluntat d’oferir una mirada forta sobre el món es capbussa en els abismes i cerca lligams en la superfície i abraça els neguits col·lectius. Francesc Calafat

L’escriptor invoca la memòria quan ens parla de l’amor, del dolor que produeixen les pèrdues, l'inexorable pas del temps, per no caure en l’oblit. Com un au fènix redemptor Voràgine se'ns presenta com un ver xuclador o un remolí engolidor dels mals que pateix la societat on sobrevivim, i un crit en defensa d'aqueix territori. Fet i fet, un treball elaborat, ple d'itineraris davant la crisi del present i el seu desencís. Enric Sanç