19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol

Úter no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemari sobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre la destrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun moment és i existeix. Com la natura que mor i renaix, els humans superem la desfeta amb dues ferramentes potents: l’amor i la paraula. Aquesta no és, però, una paraula poètica —lluny de la intenció de l’autor fer una reflexió metapoètica sobre la paraula. Es tracta de la paraula humana, ara i ací, de vegades reduïda al gest i al silenci, conduint-nos en l’únic autèntic viatge de retorn a l’origen de tot plegat.

Balbastre, com dèiem, en la part temàtica no se centra en la maternitat o en la seua figura, sinó més bé com a símbol o metàfora de la renovació constant de la vida i la natura. Un poemari que ha pogut estar escrit durant diversos estats anímics del seu autor. Que cerca renovar la vida de les persones que li envolten, els morts que se’n van, evidentment, per no tornar. Amb un llenguatge acurat i farcit d’imatges emotives i suggeridores. Enric Sanç

Versos d’amor impregnats per l’estima del viure, per la saviesa que dóna el fet d’haver assistit a la mort i al renaixement cíclic de la natura, de la qual l’ésser humà, tancat en el seu eixam i absorbit per les banalitats de la tribu, se n’havia allunyat José Navarro

Poesia sobre la renovació o compendi d'allò que ha anat escrivint, cosit per a formar part d'un mateix volum, "Úter" ratifica la solvència d'un escriptor sense la visibilitat i presència que mereixeria una de les nostres veus poètiques més meritòries. Xavier Aliaga