Una dona de classe benestant i culta ens permet entrar en la seva intimitat: l’afectiva, la moral, la política, la corporal… Tot passa al voltant d’un suís, una xocolata calenta amb una nata ben bona i artesana que sura pel damunt, que té a la taula. Molts temes. Molta lucidesa o mitja bogeria, no ho sabem ben bé. Molta suspicàcia. Esguerrades i preses de pèl? Defenses i reivindicacions? Amb tres parts ben diferenciades (Mapamundi, Supervivència i Amor), aquest monòleg per a actriu amaga un bombó transsexual al final. L’objectiu és presentar què passa ideològicament i social al principi del segle xxi, en especial en una petita nació sense estat. Però, sobretot, hi ha un ànim intens per part de l’autora que el text faci gaudir a l’intèrpret del teatre i, evidentment i conseqüent, al públic que assisteix al ritu humà i màgic que constitueix el teatre de petit format.
No sabem exactament quin és el joc de miralls que proposa l’obra. Però sí que hi ha unes converses amb els filòsofs Schopenhauer i Lyotard. I un homenatge declarat a la malaguanyada titellaire Mariona Masgrau.

Una obra difícil i complexa, que exigeix a la protagonista, i que exigeix al públic. Una obra que cal degustar lentament, i amb melindros. Una obra, malauradament, ben contemporània. Malgrat el poeta Jean-Baptiste Clément, encara que només hi hagi penes d'amor, no assaborirem temps de cireres. Xavier Diez

Aquesta obra ens farà pensar sobre aspectes de la nostra realitat, sense estalviar-se'n algun dels més controvertits. Ramon Rosselló