| Informació del llibre | |
| Preu | 19,00 € |
| ISBN: | 978-84-10259-15-7 |
| Pàgines: | 176 |
| Enquadernació: | Rústica amb solapes |
| Mides: | 17 cm (ample) x 24 cm (alt) |
Petrificar el record d’una vida. La memòria més enllà de la mort a través de les esteles funeràries de Xert i la Barcella
En aquest llibre s’estudien vuitanta-nou esteles funeràries de Xert: vint-i-nou esteles discoidals procedents del fossar medieval de Xert —conegut avui com el Cementeri Vell— i una del de la Barcella, quatre esteles de camí i cinquanta-cinc esteles contemporànies del cementeri actual de Xert —conegut amb el nom de Cementeri Nou. A més, s’identifiquen una vintena de picapedrers de quatre famílies de Xert —els Beltran, els Carceller, els Ferreres i els Gil— que destacaren en l’ús del martell, el cisell i la buixarda durant el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
L’estudi d’aquests objectes arqueològics al País Valencià ha quedat desatès si es compara amb altres punts de la península Ibèrica o del continent. Ara bé, l’especialista Koldo Colomo s’ha ocupat de posar al dia els estudis sobre les esteles discoidals de diferents localitats valencianes i en aquesta publicació s’ocupa del paradigmàtic cas de Xert, que destaca per la quantitat de peces existents. A més, s’ha fet acompanyar dels historiadors María Helena Román i Joan Antoni Micó, que han contribuït a contextualitzar aquests monuments funeraris en la vida local.
Koldo Colomo Castro (Donostia, 1974) es va llicenciar en Filosofia i Lletres, secció Ciències de l’Educació, a la Universitat de Navarra. En l’àmbit de la investigació, s’ha especialitzat en l’estudi de les esteles de la península Ibèrica. Ha publicat el llibre De la tierra al cielo. Estelas discoidales de la provincia de Teruel (2022). A més, ha escrit nombrosos articles sobre temàtica crucífera com “Estelas discoideas de Puente la Reina/Gares” (2008), “Tres estelas discoidales en La Iglesuela del Cid. Los Nublos” (2016), “Estelas funerarias de Bermeo: piezas discoidales de época bajo medieval, Kobie” (2016-2017), “Estelas discoidales de Guadalajara: dos estelas de Huertapelayo” (2018), “La imagen del crismón en las estelas discoidales” (2019), “Las estelas del Fondo Gordailua, Kobie” (2019-2020), “Etxe izen zizelkatuak. Ageriko idazkunak etxeetan eta hilobietan [Noms de casa en pedra: escriptures a la vista de cases i tombes]” (2020), “Cruces en el camino. Hitos funerarios conmemorativos de Els Ports y el Maestrat, siglos XVIII-XX” (2020), “Zer diote Aezkoako etxeek? [Què diuen les cases d’Aezkoa?]” (2020), “Sunbillako etxe-izenak eliz atariko hilarrietan [Noms de cases a Sunbilla a les làpides de l’entrada de l’església]” (2021), “Estelas discoidales en la comarca del Matarraña” (2022), “Harria, lurra eta memoria [Pedra, terra i memòria]. Colección de estelas del Ayuntamiento de Tafalla” (2022), “Estalas discoidals de Sigüés” (2023) i “Catálogo de la colección de estelas del Museo Etnográfico del Reino de Pamplona (Arteta)” (2024).
Joan Antoni Micó Navarro (València, 1951) va estudiar Filosofia i Lletres, secció Història, a la Universitat de València. Va obtindre el grau de llicenciat el 1974 i el de doctor en Història el 1987. Va ser professor del Departament d’Història de la Ciència i la Documentació de la mateixa universitat fins que es va jubilar el 2012. Va ocupar els càrrecs de bibliotecari del Centre de Documentació i Informàtica Biomèdica i de conservador de la Biblioteca i Museu Històrico-Mèdic de la Universitat de València. Ha publicat obres de rellevància científica, entre les quals destaquen La ciència en vint-i-dos biblioteques valencianes del Renaixement (1978), León Sánchez-Quintanar (1801-1877): vida, obra y biblioteca (1987), Catálogo del fondo Sánchez-Quintanar (1994), Catálogo de los fondos de ciencias morfológicas de la Biblioteca y Museo Historicomédicos de Valencia (1999), Bèlgida: etnologia i rondalles (2009) i Apuntes históricos sobre la villa de Chert. José Arasa Barberà (2016), en col·laboració amb Mª Milagros Cárcel Ortí i Josep Messeguer-Carbó. També ha participat en l’obra col·lectiva La Facultad de Medicina de Valencia. Cinco siglos de historia (2021). A més, ha publicat obres de creació literària com El mayorazgo de Amorós (2005), En la soledad de tus ausencias (2007) i La història màgica de Manelet de Pepitòria (2008).
María Helena Román Caro (Sevilla, 1972) va estudiar Geografia i Història i es va especialitzar en Història de l’Art a la Universitat de València. Ha cursat el màster en Mètodes i Tècniques Avançades d’Investigació Històrica, Artística i Geogràfica a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Actualment, és doctoranda del Departament d’Història de l’Art a la mateixa universitat. Entre les seues publicacions destaquen els llibres dedicats a l’arquitectura i a l’art funerari de Vinaròs, on viu des de 1975: Santa Magdalena, l’ermita de la mar (2009) i Ad Lucem. Cultura i art funerari a Vinaròs (2018). A més, recentment, també ha investigat la temàtica funerària en els articles “Pinturas murales en ámbitos funerarios contemporáneos. El caso del Panteón de los Serra Ballester” (2019), “¿Cómo ponemos en valor un cementerio? Experiencias en la provincia de Castellón” (2019), “Hoy lloramos su muerte: La mirada artística a los funerales de la reina María de las Mercedes de Orleans” (2021), “El monumento sepulcral a Zumalacárregui: La muerte en la colección Cerralbo” (2023) o “Colores para el duelo. Lápidas de cerámicas en los cementerios españoles” (2023).
Llibres relacionats
