19è Premi Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt

On la sang és un llibre on es parla dels fets i els sentiments més extrems de la vida, aquells que ens alteren les rutines per fer-nos sentir que hi ha forces que de manera imparable ens arrosseguen a tastar les estranyes alquímies de la vida que ens toca viure. S’hi evoquen aquelles coses que ens fan sentir que els desordres vitals no només ens ajuden a vèncer l’atonia dels minuts sinó que ens fan prendre consciència plena d’ésser vius. Per això, On la sang transita pels desordres naturals de la vida i hi trobareu poemes que van des de la força salvatge de l’erotisme fins a la por de qui se sent extraviat o, també, fins a la percepció de la mort com una realitat propera. Tot i així, goig i dolor no es presenten com a sentiments deslligats, sinó com a parts indissociables del nostre ésser, aquest tot on conflueix allò a què al·ludeixen els poemes del llibre: els moments de desordre o de lluita que han traçat cada una de les cicatrius que duem al cos i que són, alhora, la nostra història i el nostre present.

En el cas d’'On la sang' i dels altres tres poemaris fins ara editats d’en Ricard, voldria remarcar la gran capacitat que l’autor té de donar-nos sensacions que ocupen tots els sentits que posseïm: vista, tacte, gust, olfacte i oïda. No és gens fàcil fer-nos arribar sensacions que facin interactuar altres sentits més enllà de la vista i l’oïda. Tot això es pot comprendre pel compromís que l’autor té amb la terra. La saviesa antiga que es transmet de generació en generació. El respecte al llenguatge del bosc, del conreu, del camp. Pere Salinas

Un llibre de poemes honest i mesurat, fet de versos que observen atentament, de manera similar, natura i naturalesa humana. No hi ha cap composició que busqui l’aplaudiment fervorós ni la sorpresa del lector, sinó que més aviat diria que en persegueix l’íntima conformitat: que, en la bellesa de la formulació, hi pugui reconèixer una lliçó tan fonda com perdurable. Jordi Llavina

La sang ha excitat la creació des de sempre, des que els humans, per exemple, s’unien en una sèrie de rituals per oferir aquest líquid com a forma de tribut als déus: una immolació. Aquesta reunió de forces no era cap altra cosa que un encontre de l’humà amb la divinitat, o sigui, un punt de contacte estremidor amb tot allò que s’escapa del coneixement immediat. Per això els temes de Garcia són els que defineixen la gran creació: el desig, l’amor, el sexe, la mort, el contrast egòlatra entre entitats viscerals sense remei. Jaume C. Pons Alorda

Així llegim 'On la sang': des de l’estómac, amb la mort que passa, que és sang, com la vida. Poemes on retrobes aquell mar que et pot engolir i que també et vivifica. Aquest desordre que és el dia a dia, que se’t fica a la pell i et somou i et precipita. Aquesta terra que et xucla per dur-te fins a les seves arrels i donar-t’ho tot, la sang. Com les roses del poeta que es resisteixen a morir. El poeta calla i escolta, jo llegeixo i la pell se’m torna delicada com quan era una nena i encara no sabia que un dia se m’omplirien de taques les mans, com les de l’avi de Ricard, i així sabria que un dia jo també seria rosa seca en un jardí boirós que anomenem mort. Mentrestant, busco l’abric de les paraules per somiar la il·lusió ingràvida del vol. Marta Pérez Sierra

Estem davant una poesia de la saviesa. El poeta s’atura, condensa una amalgama de sentiments, de vivències i la petjada que deixen, i ho expressa poèticament. No és la primera vegada que ho penso, ni que ho sostinc: la poesia és una excel·lent instrument de reflexió filosòfica que, ben al contrari del que li passa al filòsof i , molt especialment en aquest cas, ho fa amb una tremenda claredat i concisió, sense cap circumloqui ni cap efectisme. Ramon Moix

Tenim doncs, a les mans, una obra que no fa concessions, vital, dura, punyent, apassionada, que recorrerà les venes del lector, reflexionant però sobre la vida on la sang flueix i amarant de reflexió filosòfica i força poètica aquest bell poemari de Ricard Garcia. Anna Ruiz Mestres

Per això mateix, l’art i, en particular la poesia, s’exerciten en la complitud de la natura de les coses. És imperativa l’obligació del creador de “completar” la realitat mitjançant l’experiència estètica; això és, d’exercitar el llenguatge com a facultat que ens permet una veritable hermenèutica de l’ésser: “ha arrelat el mal en els meandres muts del present. / En silenci esperem la visita redemptora de la mort.” Ricard Garcia ens il·lumina el camí: conviuen, víctima i botxí, porta a porta. Jordi Solà Coll

La lectura d’aquest llibre m’ha transmès tanta força de vida que he viscut cada poema com si hagués estat escrit per mi mateixa. M’ha fet contemplar la vida d’una manera diferent, m’ha fet reflexionar sobre les petites coses del dia a dia, sobre els petits moments, els petits detalls, sobre els problemes, que tot sovint exagerem i, al cap i a la fi, no són més que gotes de pluja enmig de la immensitat de l’oceà. La vida és perquè és, i, com diu el nostre poeta: “No cal res més”. Rosa Mulà

L’últim poema d’"On la sang" és un breu poema de dol, amarg i bell a parts iguals, que ennuega. L’adéu definitiu i l’abraçada, amor i mort fosos en l’últim vers estremidor que, paradoxalment, tanta desolació transmet, i alhora tanta pau. I amb quina naturalitat ens hi identifiquem, els lectors, i ens sentim reconfortats amb aquesta senzillesa del vers final que, a pesar de tot, és capaç de contenir, i d’expressar, aquesta rara empatia humana envers el dolor. Maria Josep Escrivà