El comte Blai, després d’una sessió joglaresca, li diu a la seua filla Magdalena que ha decidit casar-la amb en Pere d’Alfafar, duc de Bou. Aquest, que desconeix l’afer amorós de Magdalena, ha decidit visitar inesperadament la seua promesa, que enxampa acompanyada del seu amant, en Bernat, marquès de Castellar. El marquès, en veure’s descobert, inventa el robatori d’un collar, motiu pel qual és empresonat al castell.

És llavors quan en Bernat s’assabenta que Magdalena serà l’esposa del duc de Bou. El marquès de Montcada visita en Bernat perquè sap que és innocent i li lliura una daga per tal que es puga salvar o es puga suïcidar si es dóna el cas. Magdalena, el dia del seu casament, visita en Bernat a la cel·la i allí mateix ordena que l’empareden per lladre. Però en Montcada i els seus amics l’alliberaran i aconsegueix fugir. Ara en Bernat és Donat i es dedica, amb dues mores i tres jueves, a cantar trobes pels campaments militars. Mentrestant, Magdalena, muller del duc de Bou, té un afer amorós amb el rei Jaume, tot i que està enamorada del trobador Donat. Com tota relació secreta, Magdalena i Donat se citen en un cova d’amagat, però el duc de Bou n’està al corrent i vol matar la seua esposa.

Tanta experiencia escénica y tanto caudal de vida han hecho surgir en él al escritor, revelado en este "divertimento" socarrón, La venjança d'en Bernat, que parece recuperar la extensa tradición del teatro satírico valenciano, con una potencia y colorido expresivo arrolladores. Mara Calabuig