El morfema ideològic aborda el controvertit tema del(s) model(s) de llengua adoptat(s) pels valencians en la formalitat comunicativa. L’autor parteix de la hipòtesi que les formes lingüístiques adquireixen unes connotacions que van més enllà de la simple tria estilística per a bona part dels parlants d’entre el Sénia i el Segura. Els diversos grups ideològics valencians fan servir determinades variants lingüístiques, fins i tot aquelles en principi tan asèptiques com una grafia o un morfema, per tal d’indicar la seua posició en l’ecosistema ideològic.

Tot això, que semblen evidències contrastades per l’evidència, costa encara de concebre a segons qui. Doncs bé: aquestes cabòries i maldecaps són la matèria d’un llibre excel·lent que acaba de traure a la llum el professor Josep À. Mas amb el suggeridor títol 'El morfema ideològic'. Toni Mollà

Més enllà, però, d’aquests punts, El morfema ideològic es distingeix, com hem intentat transmetre al llarg d’aquesta ressenya, per la reeixida aproximació interdisciplinària al tema, per la voluntat d’aprofundiment teòric present des del primer capítol i per representar «el punt de partida d’una nova línia de recerca en la filologia catalana: la vehiculació de la llengua normativa al País Valencià» (p. 15), com argumenta Brauli Montoya en el pròleg del llibre. Carles de Rosselló

Lo más interesante de la investigación es el análisis que el autor realiza de la fidelidad de una muestra de hablantes a un modelo de lengua determinado. Para ello establece cuatro grupos dependiendo del modelo de lengua que defienden y los hace corresponderse, a grandes rasgos, con una posición ideológica determinada y también con la identificación con una identidad nacional u otra. Adelina Cabrera