16è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol

El circuit de Papez és un poemari d’un realisme intimista, que defuig l’hermetisme i l’hermenèutica, que cerca la llum i la claredat, que manté el batec líric de cada peça amb el to i ho fa amb escassetat de recursos poètics. L’obra sustenta tots els seus fonaments sobre la capacitat de suggeriment dels mots emprats.

Un llibre de poemes que m’ha colpit profundament, ha estat “El circuit de Papez” d’Antonio Martínez Peris. Es tracta d’un autor que amb aquesta primera obra ha guanyat el 16è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles de Puçol, la qual ens captiva amb el seus poemes intimistes però punyents. Són textos que sorprenen per la seua senzillesa i que evoquen la veritat de les coses. Tot el conjunt de poemes gira al voltant de la descoberta d’un nou amor que omplirà els dies del poeta de goig, tendresa i sentit. M’ha recordat els “Veinte poemas de amor y una canción desesperada” de Pablo Neruda, per la fragilitat dels sentiments que expressa l’escriptor en un retrat perfecte. Poemes reals i realistes, que transmeten de forma eficaç la interacció amorosa dels amants. Textos minimalistes i contundents, d’una bellesa esfereïdora. Aquest llibre, sorprenent per la seua autenticitat,  conté uns dels millors textos d’amor de la nostra literatura. Vicent Nàcher Ferrero

És un llibre, tot i la il·lustració de la portada, poc cerebral, i d’això el lector s’adona de seguida en obrir les primeres pàgines i descobrir que el títol engloba dues col·leccions de poemes. La primera, amb el títol clar, explícit, de L’amor, per cert un dels temes més universals i que més ha preocupat i preocupa l’ésser humà. I la segona I els dies, on Martínez fa referència al pas del temps i tot allò que de sorprenent i caòtic cada jornada ens oferix en un temps, com el dels darrers anys de crisi, en el qual bona part de la ciutadania hem viscut pendents dels mitjans de comunicació. Manel Alonso