Enguany es compleixen vint anys de l’inici, el 20 de juny de 1983, de les emissions de Catalunya Ràdio. Des d’aquell dia, minut rere minut, en cadascun dels espais posats en antena, els locutors que s’han assegut davant dels micròfons han fet ús de la llengua catalana com a vehicular de les emissions. Amb aquesta feina, els seus professionals han contribuït a estendre socialment l’idioma propi de Catalunya en el marc d’un procés de recuperació de què la llengua catalana és objecte des de fa un quart de segle. I, per a fer-ho, s’han servit d’una varietat model construïda especialment per a parlar per ràdio en la nostra llengua, per a posar el català en antena.

El model de llengua difós s’ha anat construint al llarg d’aquestes dues dècades, d’acord amb uns criteris que les emissores de ràdio de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, per mitjà de la Unitat d’Assessorament Lingüístic, han anat establint des de la seva fundació. Catalunya Ràdio és, doncs, un dels mitjans de comunicació social que ha volgut regular l’ús de la llengua en els seus programes. El conjunt de normes que tenen aquesta finalitat s’aplega en el document titulat Orientacions lingüístiques (1992 [2001]), que conté els criteris de llengua i d’estil de Catalunya Ràdio i de les altres emissores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Catalunya Música, Catalunya Informació i Catalunya Cultura.

Gràcies a aquest estudi, ens arriben dades originals que ens permeten conèixer una experiència en la construcció de models lingüístics per a la ràdio en català. I aquestes informacions ens seran útils per a les feines anàlogues que es facin en el futur en aquest camp. El català en antena constitueix un testimoni històric imprescindible per conèixer com s’ha bastit el model lingüístic de les emissores radiofòniques de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. És útil, doncs, perquè el tinguin en compte els historiadors del periodisme de Catalunya, atès que s’hi detalla amb rigor una de les singularitats més evidents de la radiodifusió de casa nostra: l’ús de la llengua catalana. Margarida Blanch Nieto