Un camp de batalla infestat de caragols amb un Filòsof que escriu les seues memòries assetjat per un Soldat que l’interroga a punta de pistola; una Dona pertorbadora i inestable que anhela tenir poder i ser feliç acompanyada d’un inexpressiu Home en un món futurista on els records subsisteixen en les memòries de les màquines; una Filla que vol comprendre el seu passat i la mort del seu pare, i qüestiona l’amor incondicional de la seua Mare des de l’hospital; i un Poeta còmic i tràgic que intenta seduir desesperadament la misteriosa Estimada i esbrinar el seu destí abans que arribe el tren i haja de començar el gran viatge.

Diàlegs de Dalt i de Baix està format per quatre peces teatrals independents i autònomes relacionades per les seues idees i símbols, i constitueixen un exemple dialèctic entre dos personatges que xoquen inevitablement. Les propostes tracten alguns dels temes universals dela nostra filosofia: la guerra, la felicitat, l’amor i el destí. Cada peça és un món distint amb ressonàncies dels altres i una proposta formal i estilística diferent, amb la constant d’uns diàlegs esmolats i rítmics, on l’inquietant i el suspens, la vida i la mort, s’ajunten poèticament.

En un entorno de máquinas, una prestigiosa programadora debe reconocer sus oscuros sentimientos. Y la ciencia ficción le da al entorno un aura de atemporalidad que recuerda a Manuel de Pedrolo. Se da el caso de que Verdú utiliza escenarios igualmente austeros en sus otros diálogos (un bosque, una residencia, los sueños), lo que impregna de coherencia el texto. Se da el caso de que este carácter marcadamente simbólico y atemporal nos obliga a reflexionar sobre el eterno conflicto que reside en el hombre. Carlos Gámez