| Informació del llibre | |
| Preu | 20,00 € |
| ISBN: | 978-84-19606-37-2 |
| Pàgines: | 72 |
| Enquadernació: | Tapa dura |
| Mides: | 21 cm (ample) x 21 cm (alt) |
Contacto. La història oficial
Contacto: la història oficial repassa la trajectòria de la mítica sala dels anys 80 establerta a Camarles i l’impacte en les vides de diverses generacions d’ebrencs. Amb diverses sales, un restaurant, piscines i una zona exterior, un mini zoo, un circuit de kart i una sala recreativa, la Contacto va ser tot un macro complex de l’oci. Va generar un fenomen social: per primera vegada persones d’arreu del territori tenien un punt de trobada. Avui dia, moltes parelles segueixen unides per conèixer-se una nit en aquesta discoteca.
El llibre fa un repàs a la història de la discoteca, oberta el 1980, i també per la seua música, i resulta un document indispensable per a tots els que van passar per ella. La discoteca i el seu èxit va ser possible gràcies a l’esforç de les persones que la van posar en marxa i que hi van treballar, però també gràcies a tota la gent vinguda d’arreu del territori que la va freqüentar i se la va estimar. Sense totes aquestes persones, la discoteca no hagués tingut raó d’existir. El llibre fa un petit homenatge a tots ells i inclou un apartat amb testimonis de clients i antics treballadors que recorden anècdotes i nits de diversió. A més, inclou una bona mostra de fotografies on es veuen tots els racons de la discoteca i les seues festes més emblemàtiques, així com actuacions dels grups de moda. Els materials provenen de la col·laboració directa de la família Figueres, descendents d’un dels fundadors de la Contacto, Eugeni Figueres.
Publicació presentada a la convocatòria
de subvencions de la Diputació de Tarragona
Marina Pallás Caturla (Tortosa, 1991) és periodista. És graduada en Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili i postgrau en Periodisme Literari per la Universitat Autònoma de Barcelona. És redactora del Diari de Tarragona i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre, com Setmanari l’Ebre o Ràdio Tortosa. És coautora dels llibres Un segle de premsa tortosina 1845-1938 (Tortosa Mèdia), Ritmos para el paraíso y otros relatos de periodismo literario (Editorial Base), Ebre, relats d’una batalla (Ebrejocs) i Antonio Roca Cid, lo retratista del Rastre (Ganzell Edicions). Ha sigut reconeguda amb el premi de Periodisme Literari Mecoph (2016), el premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat (2017) i el Premi de Periodisme de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2021).
Quimo Panisello Gamundi (Tortosa, 1972) és dissenyador gràfic. Grau en Disseny per l’ESDI de Sabadell, centre adscrit a la Universitat Ramon Llull, i ha iniciat els estudis del Grau d’Informació i Documentació per la UOC. És professor de l’Institut de l’Ebre dintre el Departament d’Arts Gràfiques i ha fet xerrades per a les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran de la URV, sobre temes com el Cinema o el Ferrocarril a les Terres de l’Ebre. Ha tingut una columna cinematogràfica al setmanari l’Ebre-Informes, un programa nostàlgic a Radio Tortosa, i ha il·lustrat articles per a la publicació online RevistaMirall.com. És autor de l’obra La vida tortosina (1939-1979); del llibre La Tortosa dels retratistes (ambdós d’Onada Edicions) i Antonio Roca Cid, lo retratista del Rastre (Ganzell Edicions); ha realitzat per al Museu de Tortosa el documental Tortosa i el Cinema en capítols.
Llibres relacionats
