13è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt

Cantaments naix de nits inconnexes i de records dispersos. Naix de la solitud i de la seua pròpia impossibilitat. La lluita per trobar un sentit mínimament satisfactori esdevé, per la mínima, una lluita per trobar. La família, el temps, el llenguatge, l’amor, són temes recurrents, línies de força per on davallen no els somnis, sinó els seus materials de construcció. Però aquesta vegada sens projecte d’altura: com tornar a la màgia el que fou de la màgia?

A qui açò signa li han semblat especialment commovedors i arrodonits els poemes que Ivan Brull dedica a desempolsegar la memòria fragmentària de la família, els de la primera part, amb aquelles veus fantasmagòriques que habiten les cases enrunades d'un passat que, tanmateix, tremola en el present tothora actualitzat de la memòria amb una dimensió plenament física. Entre la celebració i l'elegia, el poeta evoca els paisatges de la seua infantesa pels viaranys d'aigua de l'Albufera valenciana i la llum rescatada de Xàbia i Dénia. Manel Rodríguez-Castelló

Ivan Brull (València, 1978) debuta amb un primer llibre de poesia engrescador, una cruïlla de temàtiques i recerques formals on l’autor tracta de trobar, entre un material heterogeni fet de records i experiències, la seua veu poètica. A voltes de manera vacil·lant, intuïtiva, però sovint amb pols ferm, mirant en la direcció correcta, Brull corona la tasca amb un volum encisador que fa presagiar noves i interessants fites. Xavier Aliaga

Per aquí mateix, el llibre suggereix què pot ser la poesia avui dia: un enyor de si mateixa. Ja des de la creació d’un mot nou per al títol, “cantaments”: una derivació de “cants” que, alhora que imita la construcció del mot “pensaments”, ens dóna un ressò dels “encantaments”, i reuneix la cançó, la meditació i el conjur màgic en una sola paraula. Joan Todó