Informació del llibre | |
Preu | 11,40 € |
ISBN: | 978-84-16505-46-3 |
Pàgines: | 128 |
Enquadernació: | Rústica |
Mides: | 12 cm (ample) x 20 cm (alt) |
Cafè Berlevag
DESCARREGA LA PROPOSTA DIDÀCTICA
La Sarah, la filla d’un cantant conegut mundialment i que continua recordant el que va passar un vespre de la seva infantesa mentre jugava amb els seus germans a la sala dels sofàs; l’Alice, una cantant que porta un temps intentant escriure la lletra d’una cançó i que un dia rep la trucada d’un home amb qui porta deu anys sense veure’s, i la Jane, una noia que treballa de guia en un museu i que té una veïna polonesa a qui agrada fer llistes; són les protagonistes d’aquesta història. Una història que parla de l’amor perdut, del passat, de les expectatives, del que succeeix després d’un retrobament en un cafè del Village anomenat Berlevag i de com una cançó pot unir amb fils invisibles la vida de persones que mai no es coneixeran.
'Cafè Berlevag' no pot decebre, perquè és un sol regal en dos formats: un de gran per als lectors adolescents que hi arribin, i un altre d’aparença modesta, tot i que efectiu i més que satisfactori, per a tots els amants de la prosa creativa en català. Alfons Gregori
La novel·la interpel·la el lector i planteja reflexions, gairebé totes vinculades a l’amor i al desamor, a l’acceptació dels cops que ens dóna la vida, a la necessitat de ser un mateix, de mantenir-se fidel a les pròpies idees, d’esdevenir capaços de superar el dolor. És un llibre melangiós, bell, trist, que ens explica, com qui no vol la cosa, un fragment de la història del segle XX, en part a través de fets històrics, en part a través d’un suau diàleg teòric sobre la funció de l’art, en aquest cas de la música. Sempre hi ha aquest debat en el rerefons de les obres de Batet. Anna M. Villalonga
Mònica Batet (el Pont d’Armentera, 1976). És llicenciada en Filologia Catalana i treballa com a professora de català. Ha publicat les novel·les L’habitació grisa (Ed. Empúries, 2006), amb la qual va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero l’any 2005; No et miris el Riu (Ed. Meteora, 2012), amb la qual va ser finalista al Premi Crexells, i Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres (Ed. Meteora, 2015). També ha publicat l’assaig El lector ideal (Petròpolis, 2010) i dos contes en els llibres col·lectius Els caus secrets (Moll, 2013) i Elles també maten (Llibres del Delicte, 2013).